Saturday, September 20, 2008

Barcelona: Any 1

Projecte Mahabharata, com estàs?
Bé, acabat d'arribar. De moment he estat presentat de manera molt breu i general als membres del Jove Calassanç Teatre. En breu intentarem cel·lebrar la primera reunió de caràcter informatiu i divulgatiu i quan la resta de projectes teatrals (Els Pastorets i el musical de Joseph i els somnis en tecnicolor) ens ho permetin, les trobades esdevindran periòdiques i aleshores intentaré transmetre el que és el Mahabharata i les múltiples possibilitats que tenim per a acostar-nos-hi (no tan sols des del punt de vista teatral, evidentment).
A Barcelona em resulta més complex escriure haikus. Potser quan comenci a visitar la muntanya (www.mountainparade.blogspot.com)
Aquesta no és una web germana, però podria ser-ho a jutjar pel nom: www.cowparade.com

Friday, September 12, 2008

Cal concloure

El viatge ha acabat. En dos mesos justos, tal com s'esperava. De cop ja torno a tenir accents en el teclat i la respiració que s'enterboleix de nou. Això es Barcelona capital.
He de reconèixer que el viatge ha estat a l'alçada dels 4 anteriors a nivell d'intensitat, si bé, per ser tant recent li concedeixo un plus de satisfacció.
Els objectius bàsics han estat complerts amb escreix:
- He acabat de llegir la tercera edició del Mahabharata, la més llarga que existeix en català. El dia que arribava del trekking vaig llegir l'últim capítol, amb certa humitat als ulls, vaig tancar el capítol on els Panadavas deixen el món mortal.
- Dotze sessions de Kathakhali m´han iniciat en el teatre clàssic hindú i m'obren tot un món de possibilitats d'aprendre nous llenguatges de cara a representar l'obra èpica.
- El sitar torna a ser-me familiar, el món de les ragas de nou se m'apropa. Aniré practicant amb el de casa.
- Els contactes estan fets. Un primer de pla de "scheduling" per a l'estiu 2009 està esboçat. Classes de kathalhali, dansa, maquillatge, percussió, etc. ens esperen a Kochi, classes de dansa-teràpia i energies a Thiruvannamalai (Tamil Nadu) amb l'Albert (ballarí canari), funcions de Theyam a la zona muntanyosa de Kerala (Wayannad), dinàmiques teatrals diverses al llarg de tot el recorregut (inclòs el tren), concerts i ioga a Varanasi i si encara queda algú aguantant després de tot això, ho rematarem amb un trekking pels Himalayas. Queda molt lluny encara oi? Se´m posa la pell de gallina tan sols de pensar-hi.
- Els amics, els coneguts. He retrobat els meus alumnes de Bagepalli, m´he adormit al costat del Babaji (culo pegao al suelo) i he recuperat els millors moments de l'Ali i la Latha. He tornat a fer somriure a la Suma, he tingut una cita amb l'Annie (i la Mrudula) i he pogut intercanviar pensaments amb el Divin. Els de l´hotel de Delhi ja no m'enganyen amb els preus, la Rimki sap que no necessito més que una flor per fer la pooja, el Tony de la tienda-de-mierda ja no em ven tot el tema dels preus-de-puta madre. Per tots ells també és que hi torno.
- Crec que en general he posat el meu granet de masala en que el viatge de l'Adri, la Tona, l'Alba, l'Aram i el Gerard fos plaent, divertit i amb un toc místic de la casa. Segueixo pregant per ells i donant gràcies pel que m´han fet aprendre..
- M'he seguit buscant, particularment en les muntanyes del Nord. Allí vaig tornar a experimentar un moment exclusiu de felicitat. El pit se'm va transformar en una finestra oberta a tots vosaltres. Vaig ser la consciència de tots per uns minuts, sí, tu també hi eres, mentre em queien les llàgrimes en el terrat d'una casa de Yang Thang.

El blog seguirà publicant informacions relacionades amb el viatge i amb com es desenvolupa el projecte Mahabharata a Barcelona. També us informo de que s'acaba d'obrir un nou blog amb tota la informació referent a Mountain Parade. No deixeu de visitar-lo si voleu estar al corrent de la temporada de Muntanya-pregària que ens espera. http://www.mountainparade.blogspot.com/


Una abraçada (amb ç per primer cop) a tots. Si ens trobem per la ciutat ja m'encarregaré de donar-vos-la.

Rikki

Saturday, September 6, 2008

4000 - The end

Om Mani Padme Hum
Om Namah Shivaya
Om Namo Bhagavate Vadusevaya

Wednesday, September 3, 2008

Mount Alone

El millor de comensar un Mountain Parade a Leh es que et lleves al mati, poses un peu a terra i ja estas 100 metres per damunt de l'alsada de l'Aneto. A partir d'aqui, qualsevol turo es converteix en un record personal.
Avui he pujat fins al palau de Leh i despres fins el Gonpa (monestir budista) que corona la ciutat (compto que es un 3600 i a cascarla). L'alsada i la manca d'oxigen es noten pero ja em noto forsa aclimatat. Nomes la vista que tens dels voltants es per emocionar-se. Budha reposa dins de la sala. M'hi he estat un parell d'hores entre la meditacio i el no-fer. El sol amaga el seu ultim raig a les 18:17.
Dema comensa el meu trekking, tres dies sol voltant els 4000 metres. M'ho diu algu : a cada cim no hi ha res mes que jo mateix.
A veure com en torno...
Perdiste el temor
al extravio?
El sendero ya es tu vereda!
_________________
El frio
sabe coser:
teje al bovino bien peludo.

Tuesday, September 2, 2008

Ladakh Festival 2008

Juley, la salutacio en Ladakhi, equivalent al Namaste hindi. Juley per a tots.
Segon dia de festival. Indescriptib-Leh. Cada dia el carrer, els temples budistes o el camp de polo s'omplen de folklore colorista i alegre. Estem que ens cau la baba i alhora ens provoca una diversio tremenda. Ahir vam tenir rua de les diferents associacions culturals de Ladakh i a la tarda concert i representacions esceniques varies. Avui hem anat fins a un temple a veure com els lames feien dansa de mascares, a la tarda hem vist el final d'un partit de polo apassionant i ara acabem de compartir carrer amb la rua de la seda. Hi ha un bon rotllo al carrer que es massa. Un munt de turistes, si, pero completament barrejats en la massa de gent local, sempre amables, sempre Juley! Es que inclus abrassaries als militars.
El sol ens crema la pell pero ens engrandeix les animes.
Avui el Gerard marxa cap a Mumbai.
Ara si, finalment, la muntanya i jo.
______________________
Los monos no se mueven
ni se tocan
en tus fotografias.

Monday, September 1, 2008

Incredib-Leh!


Ladak, la regio mes muntanyenca de Jammu-Kashmir. Leh, la ciutat mes important.
M'agrada molt. Un dels encerts mes grans del viatge es precisament acabar-lo aqui, a les muntanyes.
El primer dia hem visitat tres monestirs budistes, amagats entre les valls de la Serralada o al capdamunt de turons que dominen la regio. Arreu on mires el paisatge es esfereidor. Aquest ascens que hem fet Benares-Rishikesh-Manali-Leh m'ensenya com la linia cultural-social-espiritual de la India mai em deixara de sorprendre. Un mateix pais? No m'ho acabo de creure.
Molt a prop del Tibet, molt a prop de Pakistan: abundancia de monjos budistes rogencs i de militars caquis.
Arribem a mes en el millor moment, es el Festival de Ladakh, del dia 1 al 15, Avui n'hem vist la rua d'inici i com podeu suposar, es mereix un post a part. Delirant.
L'aclimatacio a l'alsada ja sembla completa, a partir d'aqui nomes queda pujar.
Om Mani Padme Hum