India Parade

Si ésto es vivir en serio, preferimos hacer el Indio

2009-09-11T06:30:00.000-07:00

Vias y vias

2009-09-07T05:16:00.000-07:00

Estos son los vagones del anti-tedio, un non-boring express donde compras el billete a sabiendas que en el precio te incluyen a modo "compulsary" la ensalada multicolor, multiaromatica y multitodo que son tus companyeros de viaje. Cada rupia destinada al engranaje ferroviario tiene su equivalente en la creacion de un pasaje de lo mas absurdo donde se juntan lo picante y lo rascante, donde ocho asientos son trece, la infusion se vuelve grito, el cell-phone tortura acustica y el revisor es n arbitro funcional superado por el maelstrom de su trabajo ya en el mismo momento en que su immaculada americana cruza el umbral de cada vagon.

Y perdonenme si la foto sale movida, seguro.

Salimos de casa peinaditos de coco e ilusion viajera y ahora esto es una conjura de incomodidades, de sentares en lo insentable; en marcha vamos traqueteando como podemos, en frenada huele a quemado y en la estacion a ajetreo y a orines. Aqui, en el anden, los fantasmas avanzan despacio o descansan en el suelo. Uno quiere huir de ellos en cierta medida, aun sabiendo que se incluyen en el tejido de los railways. Arranca, arranca, que no escapas.

Y aun asi, la paz puede buscarse hasta en este averno azulado. Frente a mi, un eunuco entrado en anyos (y no se me figuren el burdo chiste), desgastado por las distancias malvividas en una india enorme en kilometros e intransigencias, que observa por el ventanuco los campos deserticos del Rajasthan. Me senyala, divertida, las gacelas que brincando se alejan de nuestro trenetico chirrido. Lo que nos conmueve a ambos puede ser una fusion comun a traves de barras horizontales, una fusion con esas ansias de libertad tan mamiferas y tan salvajes; puede ser la observacion comun del color de un ocaso cualquiera en un pais no-cualquiera, pero puede ser puramente lo comun, algo comun inesperado en cuanto pilares somos de la antitesis mas radical (o eso creiamos), si, eso debe ser: un abrazo comun en la loca y absurda individualidad del tren, un silencio transmutador que sosiega el manicomio, que refresca las vias como cuando nieva en el infierno.

Thar-minator: The Camel Days

2009-09-04T23:52:00.000-07:00

El desert sempre es implacable, sigui a base de dunes o de zones de matolls. El Thar es un desert dels mes desconeguts del mon segurament degut a que marca la frontera entre dos paisos tan "amics" com India i Pakistan. Desde Jaisalmer fem el Camel Safari classic de dos dies i una nit. Fot molta calor i els camells et deixen l'angonal com de paper de vidre, pero tot aixo ja es podia esperar. Els camellers ens cuinen i ens cuiden i la nit es torna de vidre quan la lluna desapareix. La zona de dunes on dormim es plena d'escarabats piloters que aprofiten l'arribada dels camells per repartir-se les seves cagarrutes i endur-se-les rodolant: per sort, dormim en somier o podriem despertar amb un bombonet a la boca. Abans hem pogut gaudir d'una posta de sol a camera lenta (o rapida, depen) i jugar a rebolcar-nos per la sorra. Visitem poblats gitanos on les nenes ballen, els nens tenen els dits molt llargs i les mares sempre volen intercanvi de joies a favor seu. Ai, el desert, que n'es de dur...

Brownie Jaisalmer: Havelis and puppets

2009-09-03T05:32:00.000-07:00

Jaisalmer es a tocar del desert del Thar, la ciutat mai veu la pluja, el clima es sofocant pero la bellesa tambe ho es. Les cases (moltes havelis tipiques del Rajasthan) son fetes amb pedra arenisca i tota la ciutat te el color de la sorra, comensant per l'enorme fort que la corona. El palau del maharaja es bonic i l'audioguia forsa il.lustrativa peo no ens conmou tan com el de Jodhpur, ens preocupa mes aviat el fet de saber que es un monument considerat en perill, corre el risc d'esfondrar-se sota la pressio de les tuberies. El millor de la ciutat, com de costum es troba gratant. En l'ansia de buscar demostracions artistiques som convidats a una representacio de titelles rajasthanis. Millor que la musica (amb instruments classics indis i altres de molt curiosos), millor que les titelles (la ballarina, l'encantador de serps, el mag de Bangla Desh, la cobra, l'hermafrodita Sunday-Monday, etc.) el que ens asserena l'anima es l'ambient, a les afores del poble, en plena colonia gitana, al costat d'una baralla de galls, veient com els nens del barri segueixen vibrant amb aquestes marionetes. Tant com nosaltres. Ara, amb l'esperit mes fresc, ens podem enfrontar al Thar.

I.P. 2009 Free Promo

2009-09-03T05:27:00.000-07:00

Pure Jodhpur

2009-09-03T05:12:00.000-07:00

Jodhpur ens ha convensut. Hem completat la nostra visita a la ciutat blava amb un parell de palaus d'interessant arquitectura pero menys fons del que esperavem i hem anat al cine a veure un dels blockbusters de Bollywood 2009, Kaminey, que ens ha decepcionat un pel degut a un argument excessivament mafios i a sobre els numeros musicals eren mes aviat sosos. Tambe hem conegut a un holandes que es diu Martyn i que s'ha fet amic de l'Alba i meu i de la Paula una mica mes i ha decidit viatjar amb nosaltres. India Parade no tanca les portes a ningu!

My own Didgeridoo

2009-09-01T05:19:00.000-07:00

Aquest es el meu nou instrument. Un Didgeridoo indi. Tot i formar part de la tradicio australiana, per casualitats massales que passen en aquest pais, vam trobar un senyor indi que fa Didgeridoos amb fusta d'eucaliptus. Despres de rebre una classe, em va agradar molt el que em transmetia i vaig comprar-li per un preu mes que optim. Ara cada dia practico per trobar sons i entrenar-me en respiracio circular; mirare tambe de trobar el seu punt sanador de chakres a partir de les vibracions.

A partir de l'octubre: Sessions de Reiki + Didgeridoo.

Consultar http://www.mountainparade.blogspot.com/ per a mes detalls a partir de mitjans de setembre.

The others

2009-09-01T05:11:00.000-07:00

Que deuen estar fent els altres membres de India Parade 2009?

En sabem algunes coses, crec que la majoria ja han abandonat les terres de l'Hindustan.

En Beto, el Nil i la Berta van pujar cap a Leh amb pocs dies per davant, suposo que van poder flipar amb la zona i visitar alguns gompes.

La Meritxell va arribar a Barcelona despres d'un escrupulos interrogatori de forces de seguretat israelis a Tel Aviv. Una hora de preguntes per una pobre turista innocent que va haver de representar fins alguns mudres que havia apres a Kerala.

El Jan, el Save i el Xavi ho van aconseguir, desde Leh van pujar fins al Stok Kangri, mes de 6000 metres d'alsada. Om Namah Mountain Parade.

El Pep i la Maria han repres les seves feines i esperem des d'aqui que ell s'hagi afeitat el bigoti.

La Laura no ens ha explicat res, esperem que estigui be a Barcelona.

Ens veiem tots a Barcelona d'aqui una setmaneta i mitja, si Krishna vol.

Cabitha

2009-09-01T04:45:00.000-07:00

Aquest es un text del 2004 que parlava de la primera nit a Pushkar, aquest any hem viscut alguna cosa semblant amb ells i es per aixo que el reprodueixo de nou.

Gopal se sienta frente a nosotros, ese sentarse tan suyo,
tan de agachar reptiliano,
apenas habla nada, mas bien mira
y algo que no es la luna se refleja en sus ojos.
Su mirar nos cuenta algo que no entendemos,
es un algo tenyido de ocre, antiguo como el polvo,
lejano como el mirar.
Cabitha aparece en la noche, nacida de la inocencia,
se abre paso entre ropa tendida,
oscurece las sabanas con su delgada silueta
y sonrie ampliamente
como rajando sin ruido su tez negruzca.
La luna se escondio hoy pronto
quizas intuyendo lo poco de necesario de su alumbre
en semejante escena.

La pequenya se apoya en su padre,

comparten sangre y silencio;

nos sobreviene algo parecido al llanto

cuando su sonrisa se apaga

y apareja su semblante al de Gopal.

Comparten mirar.

- Cabitha es poesia- nos dice el con voz queda,

y cuando ella de nuevo sonrie

ya todo se deshilacha

y la noche es toda una

y el mirar todo es Cabitha.

Jodhpur Blues

2009-08-29T07:35:00.000-07:00

Per fi despres de mes de set setmanes, torno a entrar en territori desconegut indi. Jodhpur es la ciutat blava amb milers de cases pintades d'aquest color per rebaixar la calor a les parets i l'entrada d'insectes. Avui hem visitat el fort que corona la ciutat, provistos d'una audioguia molt il.lustrativa d'accent argenti, lluitant per fugir de les multiples peticions de fotos de tots els indis. Els mobils amb camera ens converteixen a nosaltres (simples barbars occidentals) en les estrelles en un monument de mes de 500 anys! La visita ens encanta, a la sortida em conviden a tocar amb un grup de musica rajastani, m'esforso a cantar en un tete-a-tete agut amb el lider de la banda, aixo atreu a molt de public, al final no deixen gaires rupies, ho sento. La tarda es per perdre's pels carrerons del mercat i aprendre un munt sobre les especies i les infusions. En comprem una que diu el noi que va molt be pel chiki-chiki-bang-bang. No se exactament a que es refereix pero penso que cal comprar-ho per si de cas.

Pushkar, as well as usual

2009-08-29T07:20:00.000-07:00

Aquestes ciutats sagrades de la India sempre son la bomba. Sempre funcionen. Sense cervesa i sense pollastre pero funcionen. Aqui es on mes facil es marxar amb noms propis a la motxilla. Algunes cosetes abans de marxar: una fira india, les atraccions (nories i artefactes giratoris semblants) son manuals, es a dir, sense motor; dos tios empenyent i despres caminant damunt les barres i al final frenant com poden el trasto que no es pas petit. Sopar amb el Gopal i la Cabitha, en Gopal ens convida a provar unes boles de farina tipiques del rajasthan, s'ajunten personatges molt particulars en el sopar, el baba disminuit de cames, l'escriptora neozelandesa, l'amic fumeta, la Cabitha tan simpatica i guapa, m'arriben molts records del 2004. I parlant de bellesa, tambe em trobo de nou la nena mes guapa de la India, els ulls que ens van deixar sense paraules amb el Jan fa cinc anys; una foto que ja tenia impresa en gran, despres d'un lustre encara es per presumir-ne, es la que encapsala el text. L'endema marxem cap a Ajmer per agafar el tren, tenim temps de visitar el Mausoleu d'un sant sufi molt important, hi ha tants musulmans apretats que sembla una mini-meca. El guia improvisat presumeix del grau de liberalitat dels sufis, del seu amor per la musica, la poesia i l'art en general, de la seva obertura cap a les dones; no se si tots aqui opinen igual que ell. Marxem cap a Jodhpur.

Jai Mate: The female power

2009-08-29T06:45:00.000-07:00

Era la festa de Savitri, la primera dona de Bramha, el creador, el deu que va establir el llac de Puskar d'una flor de lotus i que te en aquesta ciutat un dels unics temples on es venerat. Al capdamunt del turo que domina la zona hi ha el seu temple i a partir de les 7 de la tarda la cosa es va anar omplint. Quan vam pujar-hi cap a les 10 de la nit, ja estava a petar. Unes 200 o 300 dones omplien el temple, gairebe no s'hi cabia, els homes tan sols hi treien el cap. Assegudes, adormides, cantant, picant de mans, pura energia femenina, pregant a la deesa pels seus marits (i espero que per elles). No van trigar a capturar a l'Alba i a la Paula i a embadurnar-les de henna i bindis i coses. Els quedava tota la nit per davant, la nit de les mares, de les dones, de l'autentic poder que mou la India. Jai Mate!

Entering the Ca-Rajasthan

2009-08-27T01:15:00.000-07:00

Pushkar es una bona entrada al Rajasthan. Relativament tranquil, absolutament sagrat. Una de les set ciutats santes amb el seu llac sagrat que malauradament passa per les hores mes baixes per culpa de la sequera. En ocasions anteriors sempre l'havia vist ple i ara ens causa una forta tristor veure com esta ofegant-se. Sigui com sigui la gent segueix peregrinant fer-s'hi el seu banyet i aquestes rajastanis que tan pudorosament s'amaguen la cara amb el vel del sari no tenen cap mena de vergonya de ficar-se a l'aigua amb la pitrera enlaire. Tot sigui pels deus. La calor es espaterrant, nomes els camells semblen frescos. Retrobo en Gopal i la seva filla Cabitha, vells amics del 2004, bons records d'uns vespres calids que repetim. Pel carrer molts nens demanen menjar d'una manera gairebe organitzada, en Pepe (Rajesh) es especialment simpatic i li demano per anar a visitar la seva familia. L'endema ens trobem dinant a les afores de Pushkar, en una tenda muntada amb 4 pals, un pare music i 11 germans sense escolaritzar, aixi son els gitanos al Rajasthan. A la tarda un massatge ayurvedic d'una malayalis que viuen per aqui. I al vespre ens espera el festival de Savatri, una altra historia, sens dubte.

Fot-li Can-Delhi

2009-08-27T01:01:00.000-07:00

La Meri ja ha marxat i hem aprofitat els ultims dies a Delhi per visitar algunes cosetes mes tot utilitzant el Metro, un Metro abarrotat pero eficient i en constant creixement. Visites: el Qutab Minar, el minaret mes alt de la India en un complex arquitectonic hindu-islamic, el Raj Ghat, parc on es troben els samadhis (simbols funeraris) de Gandhi i altres politics indis. El Beto volia fer tambe una partida de bitlles pero despres d'una intensa cerca, ens vam trobar en un centre comercial qualsevol, sense bitlles pero amb futbolin i on vam poder dinar a la injustament desconeguda franquicia de Republic of the chicken. Tant l'equip de nois com el de noies (i el curios es que els nois vam fer-ho primer) hem gaudit d'un tractament de bellesa (ells barber, elles beauty parlor) amb massatge capilar i peeling facial. Aixi ens acomiadem de la capital, esperant tornar-hi d'aqui a un parell de setmanes. Quan pugem al tren cap a Ajmer ens trobem en el mateix compartiment i amb la mateixa destinacio, al Julian (argenti amb qui vam coincidir a Gokarna) amb la seva novia Gloria. India mucho foyon, mucha cosa.

Official Bagepalli Team 2009

2009-08-23T00:58:00.000-07:00

Delhi-rant religions

2009-08-22T23:50:00.000-07:00

Seguim a Delhi esperant que arribi el moment de separar-nos de la Meritxell. El Beto, el Nil i la Berta tambe son aqui, acabant d'arreglar el passaport d'aquesta ultima despres de que li robessin la bossa. Ells aniran cap a Leh a fer algun trekking, nosaltres (els tres que quedarem) cap al Rajasthan.

Ahir vam decidir visitar tres temples per aprendre sobre les seves respectives religions: Sikh, Hindu i Jainista.

En el temple Sikh la gent es molt amable i barbuda. els homes sikhs es deixen el cabell i la barba sense tallar, porten turbant, un ganivet, una pulsera metalica i uns pantalonets interiors especials. Presumeixen de ser mes lliberals, oberts i espavilats que els de les altres religions. Tan oberts que ens van ensenyar l'hospital (sala per sala) que tenen al costat del temple i la Paula i l'Alba van rebre una sessio gratuita de reflexologia sikh. El quirofan feia certa por. Son alts i forts, adoren a un llibre tot ventant-lo i tenen fama de compassius. Singh is King!

En el temple hindu de Lakshmi Narayana no es poden fer fotos, es tan gran que hi ha uns 14 llocs on poder fer poojas, aixo el converteix en mes ordenadet que la mitjana de temples hindus on per norma general el caos ofrenes-veneracions es absolut. Altars per a Vishnu i Lakshmi, Bramha i Saraswati, Shiva i Parvati...

El temple jainista costa de trobar i esta tan deixat que no li fem ni fotos. Tot tancat, tot brut... Jainistes, que una cosa es l'austeritat i una altra molt diferent la deixadesa! Els jainistes renuncien a fer mal a qualsevol esser viu, a vegades porten mascaretes a la boca per no matar a mosquitets i altres insectes voladors. Quan ens ensenyen l'hospital d'ocells situat al costat del temple ens enduem una impressio poc clara del que es ajudar als animals: centenars d'ocells tancats en gabies inmundes, una pudor terrible, pinso per terra, plomes arreu, aus mutants... Crec que algunes preferirien ser lliures amb les seves ferides que ingressar en aquest ornito-sanatori.

Tot aixo hem apres i altres coses com per exemple que la capital tambe es paralitza quan el monzo ataca fort. Els arbres cauen i les botigues s'inunden i no passa res.

Official Kathakali Team 2009

2009-08-21T08:01:00.000-07:00

My favourite Gods

2009-08-21T07:55:00.000-07:00

Aquest es Vishnu, el preservador, el que mante l'equilibri, encarnat vuit vegades damunt la Terra per a salvar l'univers de la destruccio. Ell es Narashima el lleo, Rama l'arquer i Krishna el flautista i catalitzador de tot el Mahabharata. Om Namo Bagavate Vasudevaya.

Aquest es Shiva, en la forma de Nataraja. Shiva, el destructor, el renovador ballant la dansa cosmica que mante l'univers. Amb el tambor a la ma dreta que produeix la primera vibracio i amb el foc que ho crema tot a l'esquerra. Quan Shiva balla, tot tremola. Ara tambe m'acompanya en el meu bras. Om Namah Shivayah.

Delhi-cious

2009-08-21T07:32:00.000-07:00

Per a mi la India sempre passa per Delhi. La gran capital. Delhi vol dir o arribar o marxar, vol dir Hotel Hare Krishna, vol dir Main Bazaar, vol dir Jama Masjid (la mesquita mes gran del pais)... La Laura deixa el grup per tornar cap a Barcelona, el comando Trekking ja han marxat cap a Leh; el grup es redueix. Trobem per casualitat una botiga de disfresses de personatges mitologics i fem una compra important de mostres: corones, vestits, atrezzo... Pugem al minaret de la Jama Masjid per observar parcialment la inmensitat de Delhi. Per als qui no ho sabeu, Delhi no existeix (Carriere dixit), es una ciutat fantasma que es reconfigura durant les nits, el turista mai s'hi orienta. Anem al cine a veure la ultima estrena de Bollywood: Life Partner; com sempre fruim de veure que be que s'ho passen els indis i quedem impressionats per les escenes musicals. Aqui els interessos son diversos i ens anem separant, elles van al Lotus Temple i al museu de l'amic Mahatma Gandhi, jo visito el Museu Nacional a la recerca de noves mostres artistiques del Mahabharata. Amb exit. Delhi no s'acaba mai.

I.P. 2009: Promotions

2009-08-21T07:30:00.001-07:00

Incredible Taj!

2009-08-21T07:03:00.000-07:00

Sempre hi ha algu que a l'entrada del recinte del Taj Mahal, a Agra comenta al mes pur estil Oh Europa: Me l'imaginava mes gran. A mi em continua semblant enorme (despres de cinc cops) i exageradament blanc i poderos.En el monument funerari mes espectacular del mon passem les hores mes tranquiles d'Agra, la Laura inclus s'adorm en una cavitat lateral del Taj, els indis es fotografien amb nosaltres, tot molt blanc, tot molt marbre. Un dia a Agra i cap a Delhi falta gent.

Rolling by the Ganga river

2009-08-18T06:13:00.000-07:00

A Varanasi ens trobem tants coneguts que semblem una excursio de l'Inserso. El Beto, el Nil i la Berta del Kipling i despres el Xavi, que treballa amb el Jan i dues amigues seves. Omplim qualsevol restaurant i costa organitzar les trobades pero el caos de la ciutat ja va a joc amb aquestes dinamiques. Entre tanta merda de vaca, el millor es trobar-nos el Babaji (el nostre amic sadhu) i xerrar amb ell, aquest cop amb reflexions mes serioses de les que estava habituat. En general, culo sentado i mucho follon. Pel demes: crematoris, Golden Temple, matinar per veure els ghats desde la barca, alguna indigestio de lassi i molta observacio de la ciutat mes punkie de la India.

44 on a train

2009-08-18T06:06:00.000-07:00

I tambe tornem a Varanasi. Son 44 hores amb tren, sense baixar mes que per comprar aigues i galetes. A part d'esgotar les hores amb jocs inventats i per inventar, cremar llibres i converses, encara vam tenir temps per coneixer el que s'anomena la Train Family: la gent que t'acompanya en recorreguts tan llargs en el teu vago. Una autentica familia amb iaies i molta mainada. I cents de visitants, majoritariament pidolaires i venedors. Una mencio especial es mereixen els treballadors del tren, dels quals sempre rebem el millor tracte, els transexuals, sempre disposats a animar, i els pressumptes lladres, la mirada boja d'un dels quals trigarem a oblidar.

Despres del tren, ens coneixem millor.

Bagepalli - The old days

2009-08-18T05:54:00.000-07:00

De nou a Bagepalli, amb nous i vells amics per a coneixer el projecte que ens va enamorar ja fa 5 anys. Com sempre, la Latha i l'Ali han estat uns grans amfitrions. Hem pogut visitar l'escola, grimpar per la muntanya magica, visitar l'interior de la vila i coneixer com es treballa amb les dones en el poblet de Housudia, on hem aprofitat per trobar-nos amb la Suma, la noia que apadrinem amb el Jan. Un post a part es mereixeria l'actuacio de pallassos que vam poder oferir per a tota l'escola Pragathi, de moment no tinc ni les fotos, pero puc assegurar-vos que va ser d'un exit tremendissim. Bagepalli sempre es especial, fora de qualsevol recorregut turistic, aqui podem coneixer una altra india i crec que tot el grup ho agraeix moltissim. Els mestres han canviat, l'escola ha crecut un pis, els nens han crescut (no gaire), la meva germaneta Gowthami sera casada el desembre, la Suma es a punt d'acabar els estudis. Any rere any caldria seguir tornant pero aquest cop he sentit una llastima especial.

Chamundi Hill: The final Mysore

2009-08-18T05:46:00.000-07:00

L'ultim dia de Mysore, vam aprofitar per fer una excursioneta al Chamundi Hill, la muntanyeta que corona la ciutat de Mysore, a una mil graons d'alsada. El Chamundi no te res d'especial, es com anar al Tibidabo, pero per sort les seves escales estan amenitzades per un munt de micos saltejadors de camins i aranyes fastigosament grans i colorides. Al capdamunt hi ha un temple mlt concorregut i a mig cami un dels toros Nandi mes grans del pais. Amb aixo deixem Mysore i marxem amb un bus cap a Bangalore i amb un altre cap a Bagepalli. Finalment.

Pep Moustache - The shit-head hell

2009-08-16T04:35:00.000-07:00

El Pep va perdre una partida i ha acabat pagant per la seva derrota. La dignitat d'una persona no te preu. Un bon bigoti tampoc.

Notification

2009-08-16T04:13:00.000-07:00

Aquest escrit es nomes per constatar que tot l'equip de India Parade 2009 esta sa i estalvi. Hem estat uns dies sense comunicacio per la impossibilitat de connectar-se. Mes endavant ja s'ampliaran els temes viscuts. Vam estar dos dies a Bagepalli i vam agafar un tren que en 44 hores ens ha portat fins a Benares. Aqui ens hem trobat (a part del Babaji) al Beto, la Berta i el Nil. Avui no hi ha temps per mes, han passat moltes coses pero ja aniran sortint.

Mysore Pleasure

2009-08-10T08:18:00.000-07:00

Mysore es a tres hores de Bangalore. L'haviem visitat ja amb en Jan i en Save fa uns quatre anys pero es un bon refugi entre esperem per anar a Bagepalli el dia 11. Mysore es la ciutat de l'encens i els olis aromatics. Ens sabem el discurs de memoria pero no deixa de ser entretingut comprovar la labia dels comerciants i les seves argumentacions: amb 4 gotes de water lily o de sindria o de blue moon damunt de 100 ml d'alcohol, obtenim la mateixa fragancia que Eternity, Kenzo o CK One respectivament. Un mercat molt especial i especiat el de Mysore, hi passegem envoltats de venedors: acabem comprant 6 flautes, tres capses de fusta i altres items que no calia comprar.

Tambe visitem el palau del maharaja de la ciutat, que els diumenges es il.luminat per 96.000 bombetes.

I avui hem anat a visitar el Parc Nacional de Bandipur, en un innocent intent de veure animals salvatges que ens ha portat a un safari d'autobus on el mes interessant ha estatobservar els indis "domingueros" i l'animal que ens ha passat mes a prop era un pao reial. On hem vibrat de valent ha estat quan hem descobert el campament dels elefants. Els hem pogut acaronar i alimentar, els grans i els petits. Ganapatis per a tots!

Kochi: Backwaters Farewell

2009-08-10T07:54:00.000-07:00

Vam esgotar els dies a Kochi amb les ultimes classes de Kathakali, el comiat emotiu del nostre estimat Gobi-ashan, la visita als backwaters en barca, el comiat del Pep (que s'ha vist obligat a romandre amb bigoti fins que arribi a Barcelona) i la contra-rellotge cap a l'estacio de tren. Marxem cap a Bangalore, pero en no poder anar encara cap a Bagepalli, estarem un parell de dies a Mysore. Es el primer tren per a alguns membres d'India Parade pero tots el troben un encant. Donem les gracies a Kochi per tot el que ens ha donat en aquestes dues setmanes.

Join India Parade!!!

2009-08-06T00:47:00.001-07:00

A India Parade 2009 ja en som 7!!!

Theyyam: The hardcore ritual

2009-08-06T00:34:00.000-07:00

Com uns autentics "senyoritos" vam contractar una actuacio de Theyyam en el Kerala Folklore Theatre, segurament l'unica manera de poder veure Theyyam en aquesta epoca a Kochi. El Theyyam es una dansa ritual tipica de Kerala, mes antiga, salvatge i basica que el Kathakali. Els actors es posen en la pell de Deus i son poseits per aquests mentre els tambors sonen i els narradors canten. Es mouen per tota la sala i de tant en tant agafen a la gent del public per a beneir-los en un gest totalment espaordidor. El maquillatge es espectacular i el disseny dels vestits es totalment inclassificable. La funcio ha estat culminada per una actuacio de Ottam Thullal, mes semblant al Kathakali pero amb un toc mes teatral i parodic. Tot, desde primera fila.

Make-up, singing and costumes

2009-08-06T00:00:00.000-07:00

Seguim aprenent. Una classe de cant amb en Suji (que com podreu apreciar a la foto, cada dia ens obsequia amb un esmorzar exquisit tipic de Kerala), on hem pogut practicar escales tipiques de la musica india, en concret una Morning Raga amb dos sotinguts. Una classe de maquillatge amb en Sachi, on hem apres i practicat com retallar i enganxar els ornaments de la barba dels herois de kathakali (pega feta amb pasta d'arros) i on han maquillat a la Meritxell com l'autentic Arjuna.

A mes la Laura i l'Alba han pogut provar-se els vestits de ballarina de Barathanatyam i estan frisoses per comprar-se'n un.

Barathanatyam: Non-dirty Dancing

2009-08-03T06:38:00.000-07:00

Aquesta es la dansa classica india provinent de Tamil Nadu. N'hem vist una representacio i la Laura, l'Alba i la Paula ja han fet una classe amb una professora de 17 anys (pero que en porta 14 ballant). Tan expressiva com el kathakali, tambe amb els seus mudras impossibles, moviments d'ulls incansables i gracilitat maxima en tots els passos. A veure que en podem treure de tot aixo.

El Save i la Meri ja son amb nosaltres. L'equip India Parade no para de creixer i ja es de set persones amb la maxima: com mes serem mes masala.

Keralawood stars

2009-08-03T06:24:00.000-07:00

El que acostumava a passar a Mumbai amb la industria de Bollywood, ara tambe passa a Kochi i imagino que a altres grans ciutats on es produeix tanta quantitat de cinema. Volen figurants occidentals. Aixi que en el nostre dia de festa, vam ser contractats per actuar en una pel.licula d'accio en malayalam que es diu "Robin Hood", un dia per a relaxar-nos en un Resort de luxe de les afores, banyar-nos en una piscina d'escandol i cobrar 800 rupies per apareixer en escenes tals com: l'Alba salta a l'aigua de cap mentre la Paula pren un Daikiri o el Pep i el Rikki es flipen amb guitarra i bateria mentre darrere seu un paio amb bigoti (el protagonista) balla sense vergonya una passos propis de Chayanne. Cinema de culte...

Kathakali: The rave

2009-08-03T06:01:00.000-07:00

Cadascun dels grans mestres de Kathakali de Kerala interpretava al malvat Ravana en una escena d'una hora. Deu escenes. Tota la nit. Nomes en vam veure un tros pero l'ambient era indescriptible, sobretot a la sala de maquillatge i vestuari. Tots treballant de la mateixa manera que s'ha treballat en aquest espectacle ens els ultims 300 anys. Per fi veiem Kathakali al costat d'indis i a gran escala. Entre els actors, el nostre mestre, Gopi-ashan.

Lesson 2 & 3: More of the same

2009-07-31T03:31:00.000-07:00

Ja treballem sobre la coreografia de Krishna i Draupadi pero el desgast es gran. El Pep s'enfronta als limits de la seva coordinacio fisica, l'Alba als de la seva concentracio, la Paula al dolor de l'esquena, la Laura a les seves ansies de perfeccio, jo a la deshidratacio. Pero avancem. Avui li hem pogut demostrar al mestre el que ja ens sabem els 24 mudres (nom i figura) basant-nos en una nemotecnia forsa particular. Aixo si, cada dia per comensar la classe amb energia, en Suji ens ofereix un esmorzar tipic de Kerala amb molta fruita, sucs i altres viandes energetiques.
A part de les classes tambe hem anat a un concert de Veena, Mrudangam i Tabala. Instruments de musica classica india del nord i del sud.
La Paula ja condueix amb seguretat la moto per les carreteres de la zona (estil Blue Summer Driving) i l'Alba prefereix demostrar a la policia local com derrapar, caure i sortir-ne il.lesa. Tots estem sans i bons. A vegades mengem Thalis (el menu basic) que ens surten a 50 centims per cap i a vegades anem a restaurants mes turistics.
Avui hauria d'arribar el Save.
Dema dissabte no fem festa: kathakali de 9:30 a 13:00

Lesson 1: Sweating

2009-07-29T04:48:00.000-07:00

Avui hem comensat la primera classe de Kathakali amb el meu respectable guru Gopi-asham. La Laura (que ja es amb nosaltres), la Paula, l'Alba, el Pep i jo hem comprovat el que es la metodologia de la suor. Estaven avisats: Gopi-asham es una persona afable, tendra i encantadora pero quan comensa la classe, no en perdona ni una, no et deixa parar, et porta al limit de la resistencia, t'amenassa amb el basto i et posa unes cares que reflexarien indignacio absoluta si no fos que en un segon torna a somriure i a ser un tros de pa. Aquest es el metode: suor, la fusta de l'escenari xopa de la nostra suor de barbars occidentals, els ossos entumits, 24 mudras que ens hem de saber per dema i dema... tres hores mes del mateix!

Seguim menjant molts thalis per conservar alguna caloria al cos.

Kathakali: The backstage

2009-07-27T22:09:00.001-07:00

Per a qualsevol grup de teatre, sempre es molt enriquidor veure com uns actors professionals de l'escena viuen els moments previs a la representacio, com desenvolupen les seves tasques els auxiliars i quin es el clima que regna durant la funcio. Imagineu el que es viure-ho amb els actors del Kathakali: indumentaries enormes que requereixen de dos auxiliars per a ser col.locades, actors que s'automaquillen amb una concrecio i detallisme impressionants, la concentracio que es converteix en pregaria, tots es presenten respecte, tots es toquen, aixo sortira be, portem anys fent el mateix, i seguim creient-hi. Va ser un privilegi, absolutament emocionant i enriquidor. Ara ja l'hem vist pel davant i pel darrera, nomes ens queda ficar-nos-hi.

Project Starts

2009-07-27T21:26:00.001-07:00

En retrobar-me amb en Suji (el director del Kerala Kathakali Centre) i abrassar-nos, ja em va transmetre que les coses anirien be. Va ser una intuicio que es veu reforsada en com es desenvolupen les coses. Diumenge vam veure la primera representacio de Kathakali (Bheema i la mort del dimoni Baka), em vaig retrobar amb gran il.lusio amb en Gopi-asham, el meu mestre i que ens donara classes a tots. Tots van quedar forsa imprssionats per la forsa escenica d'aquest teatre tan ancestral. Ahir vam poder rebre una master-class de vestuari i maquillatge on vam tenir un primer contacte amb els vestits i complements (d'una ornamentacio exagerada) que utilitzen per a cada personatge i amb els secrets d'un maquillatge que gairebe no ha canviat en els ultims 300 anys. Dema comencem les classes i a part del Kathakali, tindrem llisons de veu, una classe especifica de caracteritzacio i l'opcio de fer alguna estona de ioga i percussio.

En el proper post relatare com vam viure la funcio de Kathakali d'ahir (la mort de Kichaka) des d'un privilegiadissim backstage.

I el que encara es millor, es que en Suji ens ha convidat a anar a una vetllada de Kathakali (tota la nit) en un temple proper a Ernakulam on podrem disfrutar de grans mestres del teatre classic.

I encara millor es presenten les coses quan ens trobem per casualitat una noia india a la platja que treballa en el Kerala Folklore Museum (edifici acabat d'inagurar) i que ens prepararan una funcio de Theyyam per al dia 5 d'agost.

Aixi que tenim un gran planning per davant i les possibilitats d'absorcio cultural es multipliquen. Aixo es perfecte.

Kochi rules!

2009-07-27T21:03:00.000-07:00

La ciutat de Kochi ens rep, com sempre amb la millor de les hospitalitats. Estem instal.lats davant la Basilica Santa Cruz, en el barri mes al Nord de l'illa. Al marge dels embussos de transit que es poden viure en visitar la part continental de la ciutat, l'ambient es tranquil i autenticament dravidic. Per coneixer la zona, vam agafar unes motos i aprofitant que el ferry estava tancat, vam donar la volta maxima a la urb per tal d'arribar a la meva antiga platja de meditacio: Lighthouse Beach. Aqui podem combinar els apats purament Keralians (Thali amb peix picantillo) amb altres de mes turistics. Tambe hem pogut retrobar-nos amb l'Annie, la meva amiga professora, i fer un intercanvi cultural molt interessant. L'equip Blue Summer (Pep i Maria) han aprofitat per fer la ruta dels backwaters, cosa que als altres farem d'aqui a uns dies. Sembla que els ha relaxat tambe. La Laura arriba avui mateix i la Maria ens deixa per tornar cap a Barcelona.

From train to train

2009-07-25T22:40:00.000-07:00

En la ruta cap a l'establiment a Fort Cochin, hem passat dues nits al tren i hem pogut visitar la capital de Karnataka, Bangalore, la capital del software; una ciutat tan divertida que despres de caminar uns 7 quilometres ens vam tancar en un cine (previ registre doble i embargament momentani de les bateries de les cameres i del tabac) a mirar Harry Potter and the Half-blood prince. Vaig poder retrobar-me amb el meu amic Ajish (ex-professor de Bagepalli) que ens va portar a donar una volta pel jardi botanic de la ciutat. Tot molt rapid perque a les 17 ja agafavem el tren cap a Ernakulam (la part continental de Kochi). En els trens hem comprovat una vegada mes l'amabilitat dels indis, donant-nos part del seu sopar o ajudant-nos a saber els horaris i els recorreguts.
Ara ja estem instal.lats a Fort Kochin, a casa del Victor i el Martin (vells amics) i la Paula ja es amb nosaltres. Pero tot aixo ja es un altre post...

Buda dixit

2009-07-22T00:48:00.000-07:00

El Iluminado, aquel que es totalmente libre y no esta corrompido por deseos lujuriosos, sereno y libre de apegos, aquel que, cortando minuciosamente todas las cadenas, ha eliminado los resquemores del corazon, siempre duerme bien.

Tu eres tu propio refugio. Que otro refugio puede haber?

Hampiness is happiness

2009-07-22T00:09:00.000-07:00

Hampi sempre funciona. Sempre. L'antiga capital de l'imperi hindu de Vijayanagar es sempre un niu de benauransa i amor (pastorets dixit), on el monzo es pren un Khit-Khat i podem gaudir d'aquestes runes, i aquestes roques partides, resultat d'una partida de bales entre els Deus. El Pep ha anat buscant micos arreu, mostrant una paperina de cacauets a l'aire, mig preparat a entregar les seves ulleres en un ritual lladronici que ja s'ha viscut abans. Finalment els hem trobat avui, fent totes les moneries possibles a l'interior del temple principal. Alli tambe ens esperava l'Elefant-que-et-beneeix-a-canvi-de-guita. Hem vist com el rentaven i el deixaven ben polit. L'Alba i la Maria atrauen a tots els nens de la ciutat amb el seu feeling maternal. Hem pogut cantar uns mantres en fer-se fosc a les dependencies interiors del temple, juntament amb un grup de peregrins. Amb bicis i amb motos hem recorregut el perimetre de runes pero una vegada mes el riu ha crescut i ens ha impedit acostar-nos al temple de Hannuman.

Avui marxem cap a Kochi on arribarem dema passat despres de dues nits de tren i una parada a Bangalore, a punt per a rebre la Paula, la nova integrant d'India Parade 2009.

Don't take elephant photo

2009-07-22T00:06:00.000-07:00

I.P.2009 Free Promo

2009-07-19T07:32:00.000-07:00

Go Go Gokarna

2009-07-19T06:53:00.001-07:00

Gokarna vol dir orella de vaca. Quan les vaques mouen les orelles amb certa insistencia i periodicitat vol dir que ploura. Potser no es aixi, pero a mi em sembla aixi. Totes les pelles de vaca s'hauran confabulat per fer que a Gokarna el temps maxim sense pluja sigui de 12 minuts. Potser exagero, pero a mi em sembla aixi. Activitats quan no plou: anar a banyar-se a Om Beach (la platja que suposadament te forma d'Om). Activitats quan plou: banyar-se a Om Beach, refugiar-se a fer un te, jugar a la botifarra, anar a temples a pregar per un monzo mes cordial. Ara he aconseguit una estatueta de Hannuman (el Deu mico) que ens proporcionara la forsa necessaria per somriure al clima. I tambe hem aconseguit un taxi que ens porta cap a Hampi (Hampi altre cop) on tots els rumors parlen d'un monzo molt mes compassiu. Ara acabem d'arribar i sembla que es cert.

I.P. 2009 Advice - El cangur o xubasquero o rain coat, d'aixo porteu-ne. El canvi esta sobre les 66 rupies per euro (molt be per nosaltres). Si canvieu a l'aeroport intenteu que sigui un banc; les agencies s'emporten un bon pessic.

Raining in Gokarna

2009-07-17T06:37:00.000-07:00

El monzo apreta una mica mes que nosaltres. Vam arribar ahir a Gokarna, juntament amb en Julian, un music argenti que viu a Barcelona. Hem pogut visitar la platgeta pero la pluja ens mulla mes que les ones. Seguim fent les nostres poojes i les nostres partides de shit-head a veure que passa.

Raining in Goa

2009-07-17T06:16:00.000-07:00

Plou la de l'Octopuss. I el Pep i la Maria s'uneixen a India Parade 2009 sota aquesta tempesta monzonica de collons. A Goa hem conegut Goencs i un australia forsa particular, hem menjat be, hem jugat a cricket a la platja, hem recorregut amb moto alguns paratges selvatics i hem regatejat (sobretot l'Alba, en quantitat, no en qualitat) amb les gitanes del mercadet d'Anjuna. Tambe hem comprat algunes samarretes per a Sporting Goa pero amb tot el viatge que ens queda no hem pogut adquirir la segona equipacio per a tots els jugadors. El president Save se n'encarregara, esperem. Ara anem baixant.

Primero la lluvia es azul,

luego incolora,

luego azul plastico.

Travelling Goa

2009-07-14T05:14:00.000-07:00

Despres de passar un mati mes a Aurangabad, on vam visitar el Mini Taj Mahal; una imitacio ben intencionada pero poc treballadota de l'original, vam agafar de miracle el bus cap a Goa. De miracle perque el rellotge de l'Alba es de mal fiar ja que s'atura quan li piquen les minuteres. El bus sortia a les 16:00 i segons els rellotge traidor anavem sobrats fins que una fortuita mirada al meu mobil em va indicar que eren les 15:52. Les bosses es van fer volant, ni ens vam acomiadar de l'hotel, vam trobar el rickshaw mes rapid de la ciutat, el Jenson Button d'Aurangabad que en un temps record ens va portar fins a l'estacio just quan l'autobus sortia i ens el va poder aturar. Pels pels (el segon amb accent). 14 hores fins a Mapusa, Goa i d'alla a Calangute on ens hostatgem en un classic Angelina Beach Resort. El monzo apreta. Nosaltres tambe.

La palmera te avisa:

Monzon, monzon!

pero no te tapa.

Ajanta la mouche

2009-07-14T04:56:00.000-07:00

Ajanta es per fer-te emmudir, sens dubte. De tota manera es millor no anar-hi un diumenge o corres el risc de sentir-te mes fotografiat pels turistes indis que les autentiques pintures budistes. Tothom vol fotografiar a l'Alba i de pas, accepten que jo surti a la foto.

Ajanta es un cingle amb forma de ferradura enmig de la muntanya amb trenta coves obertes per monjos budistes, esculpides i pintades amb motius mahayana i hinayana (les dues corrents budistes). Es conserven algunes pintures realment increibles i val la pena admirar-ho abans de que el pas de milers de turistes acabin esborrant-les. Et diuen els watchmen: No flash! Pero a tothom se li escapen un parell de flaixos (Alba inclusive). Com que la visita es un pujar i baixar d'escales tambe hi ha uns senyors que s'ofereixen a portar-te en una cadira. Un indi de talla "full power" va contractar els seus serveis: mai una propina no havia estat tan merescuda.

La mosca elige un pie

prefiriendo, para el descanso,

el callo.

Free Pics: Mumbai - Elora

2009-07-11T08:41:00.000-07:00

The start: From cave to cave

2009-07-11T07:33:00.000-07:00

Comensa l'India Parade 2009. En un primer moment format per l'Alba i el Rikki en espera de que altres membres comensin a incorporar-se la setmana que ve.
Vam arribar a Mumbai i despres d'un dia ple d'intents mes o menys exitosos d'astillar-nos les rupies, vam visitar una miqueta la ciutat. Pero Bombai no es una ciutat que convidi gaire a passar-hi molts dies aixi que avui mateix hem arribat a Aurangabad, la ciutat que esta enmig de dos dels llocs mes impressionants de l'India (esculturalment parlant): les coves d'Ajanta i Elora. Ja hem visitat Elora, on s'ajunten cavernes budistes, hinduistes i jainistes; un paratge natural on escultors dels segles VIII al XIII han deixat un patrimoni increible picant a la roca viva. El temple mes gran del mon esculpit en roca es la guinda d'Elora: el Kailasha, que va trigar mes de 100 anys a completar-se. Dema explorarem Ajanta.
La primera pooja en un temple de Shiva ja ha estat realitzada. Aixo ens assegura un viatge fantastic sota la proteccio del Trimurtri.

I.P.2009 Advices (si els llegiu, deixeu comentari)

Pep i Maria: amb compte a Mumbai: Demaneu un pre-paid taxi cap a Colaba i aneu amb compte amb els taxistes mafietis (sobretot amb l'engany de: m'has donat un bitllet de 100 i havia de ser de 500(quasi hi caiem!!)). Des d'alla podeu anar a la Victoria Station i al pis de dalt (Tourist Booking Office) reservar bitllet sleeper cap a Goa, sino tambe podeu anar amb Sleeper Bus. En principi quedem a Angelina Guest House (Calangute) pero ja ens escriurem.

Laura: encara queda temps pero tingues en compte que hauras d'anar rapideta per fer el canvi a Delhi. Al Prat demana que et posin molt endavant de l'avio i aixi quan arribis a Delhi seras de les primeres a passar immigracio. Recull l'equipatge i sortint a l'esquerra (tot ben indicat) hi ha els autobusos que et porten al Domestic Airport. Un cop alla busca (o pregunta) on es Spice Jet, ves-hi, passa la motxilla a facturar pel control de seguretat, factura-la i a embarcar! Sembla complex pero no hi haura cap problema. Estem en contacte.

India Parade 2009

2009-01-19T09:19:00.000-08:00

India Parade 2009 comença a caminar. Un servidor ja ha adquirit el seu bitllet per a tornar a visitar el subcontinent indi. Serà del 9 de juliol al 9 de setembre, aterrant a Mumbai i sortint de Delhi. Com ja vaig anunciar, el viatge és obert a qui vulgui entrar en la formació del projecte Mahabharatta. Més detalls, en breu.

Hare Krishmas

2008-12-29T09:18:00.000-08:00

Un desitjo Bones Festes amb la postal que ens va oferir l'Eduard desde www.eduard.cat, el seu blog Com gotes a l'oceà, bàsicament perquè m'ha encantat, perquè la Sunita és una de les meves ex-alumnes preferides i perquè una postal de Bagepalli és potser la millor manera de resumir el millor de l'any des d'India Parade.
Om Namah

Barcelona: Any 1

2008-09-20T06:23:00.000-07:00

Projecte Mahabharata, com estàs?

Bé, acabat d'arribar. De moment he estat presentat de manera molt breu i general als membres del Jove Calassanç Teatre. En breu intentarem cel·lebrar la primera reunió de caràcter informatiu i divulgatiu i quan la resta de projectes teatrals (Els Pastorets i el musical de Joseph i els somnis en tecnicolor) ens ho permetin, les trobades esdevindran periòdiques i aleshores intentaré transmetre el que és el Mahabharata i les múltiples possibilitats que tenim per a acostar-nos-hi (no tan sols des del punt de vista teatral, evidentment).

A Barcelona em resulta més complex escriure haikus. Potser quan comenci a visitar la muntanya (www.mountainparade.blogspot.com)

Aquesta no és una web germana, però podria ser-ho a jutjar pel nom: www.cowparade.com

Cal concloure

2008-09-12T06:51:00.000-07:00

El viatge ha acabat. En dos mesos justos, tal com s'esperava. De cop ja torno a tenir accents en el teclat i la respiració que s'enterboleix de nou. Això es Barcelona capital.
He de reconèixer que el viatge ha estat a l'alçada dels 4 anteriors a nivell d'intensitat, si bé, per ser tant recent li concedeixo un plus de satisfacció.
Els objectius bàsics han estat complerts amb escreix:
- He acabat de llegir la tercera edició del Mahabharata, la més llarga que existeix en català. El dia que arribava del trekking vaig llegir l'últim capítol, amb certa humitat als ulls, vaig tancar el capítol on els Panadavas deixen el món mortal.
- Dotze sessions de Kathakhali m´han iniciat en el teatre clàssic hindú i m'obren tot un món de possibilitats d'aprendre nous llenguatges de cara a representar l'obra èpica.
- El sitar torna a ser-me familiar, el món de les ragas de nou se m'apropa. Aniré practicant amb el de casa.
- Els contactes estan fets. Un primer de pla de "scheduling" per a l'estiu 2009 està esboçat. Classes de kathalhali, dansa, maquillatge, percussió, etc. ens esperen a Kochi, classes de dansa-teràpia i energies a Thiruvannamalai (Tamil Nadu) amb l'Albert (ballarí canari), funcions de Theyam a la zona muntanyosa de Kerala (Wayannad), dinàmiques teatrals diverses al llarg de tot el recorregut (inclòs el tren), concerts i ioga a Varanasi i si encara queda algú aguantant després de tot això, ho rematarem amb un trekking pels Himalayas. Queda molt lluny encara oi? Se´m posa la pell de gallina tan sols de pensar-hi.
- Els amics, els coneguts. He retrobat els meus alumnes de Bagepalli, m´he adormit al costat del Babaji (culo pegao al suelo) i he recuperat els millors moments de l'Ali i la Latha. He tornat a fer somriure a la Suma, he tingut una cita amb l'Annie (i la Mrudula) i he pogut intercanviar pensaments amb el Divin. Els de l´hotel de Delhi ja no m'enganyen amb els preus, la Rimki sap que no necessito més que una flor per fer la pooja, el Tony de la tienda-de-mierda ja no em ven tot el tema dels preus-de-puta madre. Per tots ells també és que hi torno.
- Crec que en general he posat el meu granet de masala en que el viatge de l'Adri, la Tona, l'Alba, l'Aram i el Gerard fos plaent, divertit i amb un toc místic de la casa. Segueixo pregant per ells i donant gràcies pel que m´han fet aprendre..
- M'he seguit buscant, particularment en les muntanyes del Nord. Allí vaig tornar a experimentar un moment exclusiu de felicitat. El pit se'm va transformar en una finestra oberta a tots vosaltres. Vaig ser la consciència de tots per uns minuts, sí, tu també hi eres, mentre em queien les llàgrimes en el terrat d'una casa de Yang Thang.

El blog seguirà publicant informacions relacionades amb el viatge i amb com es desenvolupa el projecte Mahabharata a Barcelona. També us informo de que s'acaba d'obrir un nou blog amb tota la informació referent a Mountain Parade. No deixeu de visitar-lo si voleu estar al corrent de la temporada de Muntanya-pregària que ens espera. http://www.mountainparade.blogspot.com/

Una abraçada (amb ç per primer cop) a tots. Si ens trobem per la ciutat ja m'encarregaré de donar-vos-la.

Rikki

4000 - The end

2008-09-06T05:11:00.000-07:00

Om Mani Padme Hum

Om Namah Shivaya

Om Namo Bhagavate Vadusevaya

Mount Alone

2008-09-03T07:20:00.000-07:00

El millor de comensar un Mountain Parade a Leh es que et lleves al mati, poses un peu a terra i ja estas 100 metres per damunt de l'alsada de l'Aneto. A partir d'aqui, qualsevol turo es converteix en un record personal.

Avui he pujat fins al palau de Leh i despres fins el Gonpa (monestir budista) que corona la ciutat (compto que es un 3600 i a cascarla). L'alsada i la manca d'oxigen es noten pero ja em noto forsa aclimatat. Nomes la vista que tens dels voltants es per emocionar-se. Budha reposa dins de la sala. M'hi he estat un parell d'hores entre la meditacio i el no-fer. El sol amaga el seu ultim raig a les 18:17.

Dema comensa el meu trekking, tres dies sol voltant els 4000 metres. M'ho diu algu : a cada cim no hi ha res mes que jo mateix.

A veure com en torno...

Perdiste el temor

al extravio?

El sendero ya es tu vereda!

_________________

El frio

sabe coser:

teje al bovino bien peludo.

Ladakh Festival 2008

2008-09-02T06:35:00.001-07:00

Juley, la salutacio en Ladakhi, equivalent al Namaste hindi. Juley per a tots.
Segon dia de festival. Indescriptib-Leh. Cada dia el carrer, els temples budistes o el camp de polo s'omplen de folklore colorista i alegre. Estem que ens cau la baba i alhora ens provoca una diversio tremenda. Ahir vam tenir rua de les diferents associacions culturals de Ladakh i a la tarda concert i representacions esceniques varies. Avui hem anat fins a un temple a veure com els lames feien dansa de mascares, a la tarda hem vist el final d'un partit de polo apassionant i ara acabem de compartir carrer amb la rua de la seda. Hi ha un bon rotllo al carrer que es massa. Un munt de turistes, si, pero completament barrejats en la massa de gent local, sempre amables, sempre Juley! Es que inclus abrassaries als militars.
El sol ens crema la pell pero ens engrandeix les animes.
Avui el Gerard marxa cap a Mumbai.
Ara si, finalment, la muntanya i jo.
______________________
Los monos no se mueven
ni se tocan
en tus fotografias.

Incredib-Leh!

2008-09-01T03:44:00.000-07:00

Ladak, la regio mes muntanyenca de Jammu-Kashmir. Leh, la ciutat mes important.
M'agrada molt. Un dels encerts mes grans del viatge es precisament acabar-lo aqui, a les muntanyes.
El primer dia hem visitat tres monestirs budistes, amagats entre les valls de la Serralada o al capdamunt de turons que dominen la regio. Arreu on mires el paisatge es esfereidor. Aquest ascens que hem fet Benares-Rishikesh-Manali-Leh m'ensenya com la linia cultural-social-espiritual de la India mai em deixara de sorprendre. Un mateix pais? No m'ho acabo de creure.
Molt a prop del Tibet, molt a prop de Pakistan: abundancia de monjos budistes rogencs i de militars caquis.
Arribem a mes en el millor moment, es el Festival de Ladakh, del dia 1 al 15, Avui n'hem vist la rua d'inici i com podeu suposar, es mereix un post a part. Delirant.
L'aclimatacio a l'alsada ja sembla completa, a partir d'aqui nomes queda pujar.
Om Mani Padme Hum

Highway to heaven-hell

2008-08-31T04:51:00.000-07:00

El cel i l'infern son llocs que estan a tocar.

Aixi es com la carretera mes bonica del mon, el cami que travessa els Himalaya's i que exhibeix segurament la mostra d'orografia mes espectacular del mon, es alhora la pitjor via transitable que existeix.

473 quilometres desde Manali fins a Leh, dels quals tan sols els ultims 49 son dignes de ser reconeguts amb el nom de carretera. A les dues de la nit sortiem sense haver aclucat l'ull i el nostre Tata Sumo es va mostrar com un vehicle capas de superar la ruta pero incapas d'aportar la comoditat suficient com per dormir-hi. Aixi, d'"empalme", vam comensar el trajecte: un camio amb la roda encallada en el penyasegat a punt de caure no va ser el millor dels presagis, per sort quan el sol va comensar a sortir, les muntanyes em van aportar certa tranquilitat. Una esllavissada de pedra magnifica a 200 metres, la neu que comensa a caure mentre buido els intestins en un prat de pedra, els campaments on fem parada on els treballadors hi passen mes de quatre mesos aillats de tot, el nostre conductor extenuat comensant a tancar les parpelles (inclus m'ofereixo a conduir jo veient el seu estat) i les muntanyes, sobretot, les muntanyes. Arribem a 5300 metres, segurament l'alssada mes alta a la que mai estare (si no comptem els estats meditatius), tan alta que el mal de cap i la falta d'oxigen no me'n fan ser del tot conscient. El cel i l'infern son tan a tocar...

Els ultims 100 km. son els pitjors, cada quilometre s'esgarrapa lentament rere un munt de bots i maniobres. Arribem a Leh i ja es fosc, Penso que aixo ha de ser la hostia perque pugui comensar a cridar que valia la pena.

Avui a les 10 del mati ja em queia la llagrimeta de tota la pena que valia.

Leh (3500m) a la regio de Ladak es indescriptible. Ho intentare de tota manera, pero sera en el seguent post.

Ara ja estem a les muntanyes. Amb el permis del meu germa-soci Jan Garrido, la ultima part de India Parade es converteix en la franquicia hindu de Mountain Parade. Molt i molt amunt.

(y tantos) Lugares comunes, lugares con monos

2008-08-29T07:19:00.000-07:00

No "es asi" como el mono cura a la mona.

Como de costumbre, se retrasa la salida del bus y con ella la entrada del aire. Se espesan el ambiente y los pensamientos.

Recuerdo: paradojas de la India.

Sabemos que aqui lo mas sagrado avanza con mierda a raudales, asi que no es de extranyar que una fisura irreversible que se crea en los organos del querer, nazca en la clase barata de un tren. Es decir, lo mas bello tiene cuna en noches sucias, incomodas y traqueteantes: amor de railway.

Al fin y al cabo un tren tambien tiene su luna y su banda sonora y la gentileza de no cobrarte el billete como nuevo pasajero que eres, con tu nuevo ritmo pulmonar y el recien estrenado traje de deseo que casi llena un asiento.

Tan a gusto ferrocarrileando que uno llega a destino y teme que el embrujo disminuya o se transforme en algo mas mundano, color estacion, textura-rutina, y no es asi, sino que pisas la ciudad santa y descubres que no hay nada mas santo que lo tuyo, nada a adorar mas que a ella; mas adorable aun junto al rio, bendeciendola por primera vez en lo que sera el inicio de un recorrido inagotable de intercambios espiritu-poeticos, una peregrinacion por la geografia del desamor.

En este pais, bien podrian convertir en deidad a algo que nace muerto. Eso me gusta.

De repente todo es de lo mas sencillo. Me brotan raices de complacencia por doquier y transmutan todos los telones de la realidad. Ya no hay opereta, ni suenyo gris, ni Hindustan. Se creo la belleza como momento (como palacio erigido en el tiempo) en un lugar tosco y de ladrillo feo. Sentados en un tacto de cemento en la espalda, aprendimos a hablarnos. Que es verdad que nacio muerto pero aun aprendio a hablar y a dilucidar entre el enganyo de un espejo impoluto y el dolor de un "es asi" o de un diente roto.

Aprendi a hablar y lo dije todo tal como tenia que sonar, convirtiendolo incluso en el himno de una patria romantica. Asia romantica, un "sadhu" que se llama Goethe-ji a las orillas del Ganges: Tout attraction ces't reciproque?

Pasaron los dias y vacie las cajas de mariposas sin ver aun el carton del fondo y obtuve a cambio un estuche; dentro: un colgante de noche y de nada.

Miento.

Aun toque su boca. Con un dedo toque el borde de su boca y fuimos dos tontos en una escalera, pesando lo bonito y posando ante los flashes de todo un panteon de dioses que olvidaron su verguenza para contemplarnos.

En los comercios se regatean las baratijas mientras un ejercito de monos desfila ante esculturas eroticas; y el aire en las montanyas desentumece los poros pero no los corazones.

Es asi.

Easy Rider

2008-08-29T06:59:00.000-07:00

Manali, l'Esterri d'Aneu de la India. Les temperatures baixen i es l'hora de comensar a invertir en llana i jaquetes.

Aquest es un poble muntanyenc amb influencia hindu pel sud, musulmana pel nord i budista per l'est. Conegut internacionalment perque dels seus boscos de marihuana (n'hi ha per tot arreu) surt el millor haixix del subcontinent asiatic.

Ens hi estem molt poc perque sino el Gerard no podra gaudir gairebe gens de Leh, la propera destinacio. Avui a la nit agafem un Jeep que ens dura durant 18 hores per la carretera mes alta del mon, amb una cota maxima de 5300 metres. Amb el que ens costa culminar 3000's al nostre pais...

Avui hem llogat una moto xusquera de marxes i perdent-nos i improvisant hem fet uns 80 km per carreteres de muntanya, gaudint, patint, calant, no entrant les marxes, sense claxon, esgotant la benzina, fent autostop per recarregar-la, tornant amb bus al lloc on m'esperava el Gerard, arribant de nou a Manali arrossegant la moto i posant 15 rupies de "petrol" perque el propietari no sospites.

Hem passat fred i nervis pero hem aconseguit visitar les cascades de Janna, dinar un Thali cuinat al forn de llenya i aprendre un munt sobre el mon de les motos xusqueres.

Ara, cap amunt, el cami dels bikhus no para de pujar.

_____________________

Todo cubo

deberia estar lleno.

La supervivencia tiene un volumen.

_____________________

Ni el barbero mas afilado

corta y pule

donde deberia.

Ultima hora: Manali

2008-08-28T00:54:00.000-07:00

Despres de 17 hores d'autobus local sense menjar mes que dues bosses de crispetes el Gerard i jo hem arribat a Manali. Una vall entre altes muntanyes on els boscos de marihuana perfumen l'aire. Ens relaxarem aqui uns dies abans de creuar la pressumptament, "carretera mes bonica del mon".
Ens hem separat del nucli dur del Getafe Team. Ha estat increiblement agradable viatjar junts. L'Adri, l'Aram, la Tona i l'Alba son grans viatjants i millors bikhus (potser sense saber-ho). Tothom acaba marxant cap al sud...
Prego per ells i pel seu final de viatge.

A Rishikesh mai passa resh

2008-08-24T06:38:00.000-07:00

Finalment vam arribar a una ciutat que encara no coneixia. Rishikesh, ciutat sagrada on les hi hagi, molt a prop de les fonts del Ganges. Alli ens vam trobar la Rene, germana de l'Adri, que ens va fer de guia per la zona. Ens hem banyat al Ganges per purificar les nostres animes, hem contemplat com Shiva reposa damunt del riu, hem compartit cansons i talls de cabells amb israelians i ens hem refrescat a les cascades de les afores de la ciutat. Rishikesh es una ciutat de sadhus; podries arribar a pensar que mai hi passa resh.

Un dia em sentia tan poc sadhu que em va envair una gran tristesa; despres es va rebaixar.

Tambe he pogut aconseguir un sitar per practicar la raga que em van ensenyar a Varanasi. La banda sonora del Projecte Mahabharatta es en marxa.

Miles de granos de arroz...
Comiendo descubres
la cosa de los pequenyos dioses.
_________________________
Un ninyo cae en el fango
y llora.
Mucho mas tarde, el regocijo.

Smoke on the water

2008-08-21T02:13:00.000-07:00

Def-con 1.
Aixo es quan el control del que succeeix es perd i arriba a inquietar-te d'una manera inusual.
Havia passat per uns quants Def-con 2 a la India: perdut a la muntanya, caient amb la moto o quedant-me sense aigua en zona semi-desertica; pero abans d'ahir vam viure un grau mes.
Benares es va inundar. Caminavem pel carrer, mig perduts i l'aigua ens arribava a alssada de genitals, i pujant. Seguia caient un monzo amb insistencia.
Sense saber si la zona del nostre hotel (molt a prop del riu) estaria encara pitjor ni si podriem arribar-hi vam entrar al primer hotel que vam trobar pel cami. La seguent escena es memorable. Sis blanquets coberts tan sols amb sis tovalloles brutes, tancats en una habitacio tuguriosa estenent els seus bitllets de 500 rupies per damunt del mobiliari.
Per sort nostra haviem comprat Bankh Lassis (iogurt) a la botiga oficial i ens vam poder alimentar durant la nit...
Algu del grup havia dit que ens calia viure mes aventures?

Inhalo la niebla que flota en el Ganges (Bunbury dixit)

Soul Train

2008-08-18T05:01:00.000-07:00

El que deiem. Hem viatjat molt. Tres dies, dos busos i tres trens; uns 2000 km per arribar a Benares, un cop mes.
Vam deixar Hampi amb un dols gust de gola, vam organitzar el primer Indian Raid (un dia de separacio del grup, amb deures a fer i avaluacio vespertina) i ens vam embarcar en direccio Nord. Molt Nord.
Hampi - Hospet - Guntakal - Pune. A Pune baixem a estirar les cames. Visitem la recepcio de l'ashram de l'Osho Yogui i decidim anar al cine a veure la pel.licula de la temporada de Bollywood. "Singh is king". Ens encanta. Pugem al tren amb un parell de Kingfishers de mes.
Despres, dues nits mes de tren; per sort, el Getafe Team sempre es a punt per a inventar noves dinamiques d'entreteniment i diversio. Si voleu mes informacio del Getafe Team : www.caoticfan.blogspot.com, si voleu mes informacio del Gerard, un dels seus components: www.mai9.net.
Aixo, que estem a Benares, que vull trobar al Babaji i vull sentir mes musica. Despres seguire buscant cap a les muntanyes.

Rasca, rasca, rasca,
con unyas, piedras y palabras;
rasca hasta el alma.
______________

El mango no va a caer,
no va a caer...
touche! Quien reparte la madurez?

3 in 1

2008-08-12T07:37:00.000-07:00

Ja es veia a venir que en tornar a fer la motxilla i a moure'm, aixo del blog perdria a nivell quantitatiu i il.lustratiu. No tinc temps per acostar-me a Internet i quan ho faig no hi ha possibilitats de carregar fotos.

En tot cas, segueixo el viatge amb grup, amb el Getafe Team (batejat aixi per la Jeta que tenen a l'hora de trobar autentics xollos) i tambe amb la incorporacio del Gerard, que despres de superar la gimkana que li vaig proposar, va arribar a Bagepalli.

Despres de gaudir dels backwaters de Kochi, una ultima funcio de Kathakali, un comiat de llagrimeta amb el mestre Gopi-asham i un ultim sopar-de-lux, el Getafe Team i un servidor vam agafar el tren cap a Bangalore, alli ens va rebre la familia d'un amic de l'Aram, ens van convidar a sopar, a dormir en un hotel i a esmorzar l'endema. Hospitalitat maxima.

Despres cap a Bagepalli, aqulla vella sensacio de quan algu descobreix els projectes de PVS, les explicacvions de l'Ali, les rialles de la Latha. Visitem la muntanya magica, magica com sempre; visitem un poblet (Pilagurtha), em trobo amb alguns dels meus ex-alumnes mes carismatics (m'interroguen si recordo el projecte del mercat, canten amb mi el Joan petit quan balla, em pregunten per que he estat tant de temps fora...). Visitem l'escola tambe, en ple concurs de poesia. Els encanta tant com a mi.

Pero no volem abusar de la seva hospitalitat i cal acomiadar-se de nou. Fins l'any que ve Bagepalli.

I arribem a Hampi despres d'una nit infernal d'autobus. Dins del grup Getafe jo soc de la casta baixa, dels que aguanten les coses i els vaig estimant mes. Som 6 de moment. A veure que passa.

Dema toca visitar runes. Amb una moto de marxes, es clar.

Lo del matrimonio arreglado

te adormila;

van a casar a una marmota.

___________________

Ya sin agua...

y llego el diluvio;

bendita agencia de cielo-viajes.

Breu

2008-08-08T21:31:00.000-07:00

Tot segueix be el seu curs. Estem a Bangalore amb l'equip de l'Alba, la Tona l'Adri i l'Aram. Es un bon grup amb qui viatjar . En un parell d'horetes sortim cap a Bagepalli. Alli vindra tambe el Gerard dema.
Despres ja vorem.
Vorem vorem.
No hi ha temps ni per haikus.

Fish and chips

2008-08-03T23:00:00.000-07:00

Els dies passen lacidament. Aixo de Kochi ja s'acaba i , sens dubte, ha donat per molt. Diumenge vaig fer la dotzena i ultima classe de Kathakali. Va venir un percussionista a tocar el classic timbal i un cantant. Em van deixar fer la meva escena de Krishna mentre em seguien amb els instruments. Tota una experiencia. Entre Katha i Kali, avui us ensenyo altres cosetes que han anat omplint els dies. Si vols peix, aqui no t'has de mullar el cul. Simplement vas a ajudar als pescadors de les xarxes xineses, els compres el que vulguis del que hagiu tret i t'ho cuinen a la graella en el xiringo de mes enlla.

Una altra possibilitat es trobar-te amb un rodatge d'una peli malayali. Els camins de la interpretacio son inexcrutables. Aqui a sota podeu veure el protagonista del film. Tot una estrella a Kerala: el prototipus d'home entrat en quilos i amb un bon mostaix. Irresistible.

I aqui teniu a les ballarines de dansa classica India. Atencio a la roba, als complements i al maquillatge. Cal anar prenent-ne nota.

Los angeles no existen

por culpa

de las alas.

_____________

Ninguna moneda

se llama tranquilite

o corteza (centroafricana).

Transpiracio maxima

2008-08-01T23:23:00.000-07:00

El Monzo, el gran amic. A Kochi em passo els matins suant el Kathakali i a les tardes suo una mica mes amb el meu Sport Time. He trobat un grupet de malayalis que cada tarda queden per jugar a cricket. Despres de tot un any sense toca un bat, tenia moltes ganes de tornar a jugar-hi.
I al vespre arriba el grupet del Volley. Aqui es mes facil destacar.

Aqui veieu a la penya.

I mes suor encara: la dels lluitadors del Kalaripayat, una art marcial autoctona de Kerala. Un pel destraler tot plegat pero es foten unes bones masala-llesques.

I aquest es en Tiger, fidel company a les tardes de funcio o a les nits de concert. El ronroneig te certa curacio mistica, ho sabieu?

__________________

Con la invencion del dinero

se crearon el comercio

y la alopecia.

_____________

Atun,

todo ese ajetreo en las redes?

Ah, si, la danza de la muerte.

Krishna! A bailar 2

2008-08-01T23:05:00.001-07:00

Precisament el dia en que acabava d'escriure el post sobre la coreografia de Krishna que estic aprenent, aquell vespre a la representacio de Kathakali del dia, el meu mestre i els altres actors escenificaven aquest acte. Aixi que em vaig quedar a veure com ho feien els professionals. Com a alumne vaig tenir el privilegi de poder entrar als camerinos a felicitar els actors i poder retratar com Hannuman mana la seva caracteritzacio. Aqui dalt teniu el Dushassana, el malvat, a baix la Draupadi (interpretada pel meu mestre Gopi-asham) i el tercer pero no menys important (ans al contrari) es Krishna. Mes de deu anys d'aprenentatge diferencien el que jo ja se fer amb el que expressen ells damunt l'escenari. Tot i aixi, ens queda una cosa: Tots som Krishna.

Hay que matar al mosquito?

Hazlo,

previa oracion.

________________

El bienestar en su salsa:

el barro

te llega a las rodillas.

Krishna: A bailar!

2008-07-31T21:25:00.000-07:00

En una de les escenes mes importants i conegudes del Mahabharata, Yudishtira, l'heroi Pandava i el mes gran dels cinc germans protagonistes, en un moment de flaquesa es juga tot el seu regne, totes les seves possessions i inclus els seus germans, la seva dona i a ell mateix en una partida de daus que acaba perdent. Els guanyadors son evidentment, els seus cosins, els malvats Kauravas que no dubten ni un moment a humiliar a l'esposa dels cinc Pandavas, Draupadi, estirant-la pels cabells i intentant treure-li la roba. En el moment en que el segon dels germans Kauravas, Dushassana, li comensa a estirar el sari, Draupadi veient la impotencia dels seus marits, s'encomana a Krishna, vuitena encarnacio de Vishnu sobre la Terra. Aquest li concedeix un sari de longitud infinita. Dushassana segueix estirant metres i metres de tela fins que, reventat per l'esfors, ha d'aturar la seva ofensa.

La conversa d'agraiment entre Draupadi i Krishna es l'escena que he estat treballant durant tots aquests dies. Cada frase son un munt de moviments, una bona colla de mudras i un no parar de gesticular amb la cara. Anem avansant amb el Gopi-asham, el meu mestre. Les bronques s'han convertit en catxondeig.

Aquesta es la Draupadi. En el Kathakali, originalment nomes hi intervenen homes i a vegades han de fer papers femenins.

_____________________

La pirotecnia de los cuervos:

se expanden en palmera

y... al centro negro.

___________________

Que transparente eres

gato (hombre);

vivir para necesitar.

Robo-Coop

2008-07-30T01:29:00.000-07:00

Primer em vaig trobar la Noe i la Monica. Treballen per a la Fundacio Vicens Ferrer.

Me'n van parlar meravelles i em van explicar un munt de coses sobre el funcionament de l'ONG. L'Eduard en el seu moment ja me n'havia explicat quatre coses. Comensa a picar-me la curiositat, mes quan m'insten a coneixer en persona el senyor Vicens. Parlen de la seva mirada com d'una arma llensivola, del seu humor caustic, de les seves sortides inesperades, de la seva fervent esperansa en la fe. La curiositat ja m'escou.

Despres va arribar la Isabel i em va explicar que anava a treballar a Trivandrum (Thiruvanatntapuram), a un institut perque on persones cegues de tot el mon rebran formacio per a poder engegar projectes de cooperacio. Mentre fem una cervesa m'explica la vida i miracles (mai millor dit) de la fundadora de l'institut. Sabriye Tenberken, alemana nascuda amb una malaltia degenerativa que la va deixar completament cega als 12 anys. Va aprendre xines i tibeta (creant un alfabet braille tibeta, que no existia) i se'n va anar a Lhasa, tota sola, amb el seu basto. Alli va fundar una escola per a nens cecs (que viuen en l'ostracisme total per una molt mala interpretacio del karma). Aixo com a resum.

Et penses que estas fent coses i encara t'estas posant les sandalies.

El full de ruta es va configurant, no amb gran previsio (creiem en el Zen), pero hi ha linies que es deixen veure darrere la boira.

____________________

Una carretera es un nervio

y en una selva

es la crisis humeda.

____________________

Gato, gato, gato,

gato, duerme, gato,

ensuenyo de rrrrrrrrr.

The good old days

2008-07-28T21:22:00.000-07:00

No hi ha ningu a les platges. Tinc la sensacio de ser l'unic esser huma banyant-se en quilometres de costa.

Vaig visitar Cherai Beach, a uns 28 km. de Fort Cochin. La platja desapareix en la Rainy Season i nomes quedaven uns 30 metres quadrats de sorra enmig del pedregar. Aixo si, mentre em banyava, privilegiat de mi, dos Baywatchers van venir a supervisar la meva relacio amb les ones. Sempre a punt.

Com que a Cherai Beach gairebe no hi ha Beach, a l'illa de Vypin hi vaig trobar una altra platja que s'ha convertit en la meva preferida. La Lighthouse Beach (amb far inclos) esta sempre buida, si no hi comptem les vaques i els corbs. Es el Lloc.

La "coreografia" adaptada de Krishna parlant amb Draupadi esta arribant als seus ultims passos. Despres el perfeccionament. Abans de comensar la llisso, sempre uns moviments per invocar als Deus i beneir aquest art de l'expressio. I tambe el basto que marca el ritme. Beneit sigui. M'encanta poder fer de Krishna; es el meu personatge preferit.

Items mes apreciats: Dos collons ben plantats a l'hora d'entrar la moto en el Ferry que uneix les illes: En un "marica-l'ultim", si cales, pringues.

__________

Cae a raudales

pero sin prisa.

Hay que vestirse de monzon

___________

Si la playa no aparece

preguntale a la marea

o a los cocos.

Mudras

2008-07-26T21:16:00.000-07:00

Voy a aprender a vivir

con tres gestos;

esto es:

la culminacion de mi existencia

en un, dos, tres;

como un zarpazo a la conciencia,

como una sintesis que abarque

hasta el no-ser.

Tres por humildad,

por la numerologia del mendigo.

Tres, antes de que me crezcan las barbas

que con cuatro se agota el tiempeo;

tres, y aun con ansias,

tres, que con dos no entrabas.

Voy a seguir lo que quede

en tres figuras,

y las combinare sin grises

antes ya del almuerzo,

en tiempos de ayuno

y en tiempos de gozo,

una, dos, tres,

hasta que caiga y se enturbie la noche.

Un ventilador,

el dador-de-aire:

me sustenta con tres aspas.

Ves? Ya te dije,

que con dos, era sin ti,

y no me bastaba.

Death Indian Metal

2008-07-26T03:56:00.000-07:00

Incommensurable.
Despres de placides nits assistint a concerts de musica classica india, despres de multiples vetllades de melodies carnatiques i dravidiques, despres de tantes sessions de Saregama's, sitars, flautes, tabalas i ganjiras; ahir vaig descobrir la cara oculta de Kochi.
El Divin, un noi cristia (cosi de l'Annie), vint-i-quatre anys, no fuma, no beu, te les idees clares al respecte. Creu, per exemple, que un occidental no s'hauria de casar amb una dona india. Em convida a sopar i abans, a contemplar l'assaig del seu grup de musica.
War Horse Chain es diuen, Death Metal, em diu que toquen.
Arriba el vocalista, amb la postura mesiatica d'un Crist hindu. Es tanquen els llums i s'encen una bombeta vermella. Em donen un parell de taps per a les orelles. Necessary? pregunto; amb el gest de cap sembla que si, que bastant necessary.
Comensa l'assaig.
Si, definitivament, es Death Metal: el doble pedal del bombo treu fum i el cantant podria revelar-se com a cosi germa de Belcebu. War Horse Chain: segons ells mateixos, l'unic grup de death metal de Kerala. Imagina't.
Aqui els tens els quatre cristianets, preparats per a casar-se amb la senyoreta que els senyalin sons pares i tancant-se en un antro per a versionar musica absolutament bruta i propia de l'avern (Pastorets dixit).
Items mes apreciats del dia: els taps, clar, la pedalera del Divin (una BOSS que li ha costat com la meitat del meu bitllet), la meva Honda Activa que em permet anar amunt i avall com un Swami pel seu temple.
Avui dissabte 26, dansa classica india.
Divendres 1 d'agost, concert de War Horse Chain.
Contrastiful India!

Kathakali Parade

2008-07-24T05:49:00.000-07:00

El Kathakali, una de les formes de teatre dansat mes interessants de la India. Nascut a finals del segle 16, el seu nom es basa en dos conceptes: katha (historia) i kali (representacio).
Tradicionalment existeixen 101 llegendes que son representades en Kathakali, totes elles provinents de les grans epiques hindus: Mahabharata i Ramayana.
Tot un llenguatge no verbal que es centra en la combinacio de les expressions facial, els mudras (figures que formen les mans), els passos de dansa i la caracteritzacio dels diferents prototipus de personatges.
Veure la representacio d'una historia en Kathakali es penetrar un mon de deus i semi-deus que es mou amb un ritme, un llenguatge i uns conceptes artistics totalment diferents als que estem acostumats.
Un detall: els actors es col.loquen una llavor a sota la parpella per aconseguir que un to vermellos envaeixi l'ull.
El Projecte Mahabharata comensa a posar aquesta llavor. Aqui. A sota la parpella.

__________

De mi sudor

se alimenta el aire.

Hay otras cosas a ventilar.

He comensat avui tambe les classes de sitar. Un repas als conceptes que ja havia apres, nous exercicis de tecnica i una introduccio al mon de les ragas. It's raga time!

Sa Re Ga Ma Pa Da Ni Sa

Be curry, my friend

2008-07-22T21:05:00.000-07:00

Ha comenssat la meva formacio com a actor-ballari de Kathakali. El meu mestre (que podeu observar aqui damunt) es el Miyagi del Kathakali, porta moltissims anys en el fregat, no enten ni papa d'angles, pero em dona molta canya. Agulletes a les cames i la roba interior xopa de suor. La classe de Kathakali o "pulir-cera-kali" es divideix en el treball de dansa de peus, expressio facial i estudi dels Mudras: a la foto m'esta mostrant un dels 24 que cal aprendre. Rikki-san extenuat.

Per sort a la tarda tinc el primer contacte de l'any amb el Mar Arabic. Entre Kathakalis, classes de sitar, concerts i preparacio de projectes diversos (Pollastre amb prunes, Mahabharatta i Rocamadour) necessito una obertura cap al mar per a poder llenssar unes meditacions.

Acabo la tarda amb un partidet de futbol (Sporting Kochi, oeee). En el meu equip hi ha una samarreta del Real Madrid i tots em feliciten per pertanyer al pais guanyador de l'Eurocopa. Com explicar-los? Incredible India!

______________

La piel se estira

y tienes algo percutido;

expande el alma!

____________

Manos sencillas son sagradas.

Los santos viven

en casas de palma.

Gracies al senyor Marcos Vazquez per ajudar-me a millorar la modesta estetica d'aquest humil blog amb la seva il.lustracio.

Avaluacio Bagepalli

2008-07-21T22:16:00.000-07:00

Ha estat un retorn fugas, era conscient que aquest cop passava per Bagepalli gairebe exclusivament per retrobar-me amb la gent que havia deixat enrere, basicament els meus ex-alumnes.

La relacio amb l'Ali i la Latha ha tornat a ser com en els vells temps, maxima cordialitat i moltes rialles.

El primer dia a l'escola va ser forsa emocionant. Com es costum em van fer parlar per a tota l'escola. Sembla ser que tots em recordaven, recordaven expressions en castella, jocs, signes que ens servien per comunicar-nos. Crits de Rikki-sir. He tornat a entrar en el somni durant una setmana.

El meu Telugu segueix sent pauperrim pero he recuperat rapidament les expressions que pensava que havia perdut. Incloses canssons amb Malayalam que els encanten a les professores.

L'equip de professores del parvulari s'han mostrat mes interessades del que esperava amb la possbilitat d'iniciar un senzill treball per projectes a partir del segon trimestre. L'ajuda inestimable de la nova Cap d'Estudis (que m'ha donat molt bones vibracions pel que he pogut parlar amb ella) em fa creure que utilitzaran part del material que els he deixat.

L'Eduard, l'informatic gironi que esta com a voluntari passant dos mesos a Bagepalli esta donant classes d'informatica per als cursos mes grans. Realment dona gust veure que el voluntariat a l'escola Pragathi te certa continuitat. Si voleu veure el que es un blog com Vishnu mana i coneixer les ultimes noticies sobre l'escola de PVS, heu de visitar el seu blog: www.eduard.cat

Bagepalli segueix igual.

Encara hi ha algun nen que em demana pel Jan.

En uns deu dies hi tornare per acomiadar-me.

____________

La ceremonia del pimiento:

sufrir, sudar...

La vida es un chili!

__________

Vean las particulas de respeto,

huelan el viento,

sean.

Fort Los Angeles

2008-07-20T23:26:00.000-07:00

Acabo d'arribar a Fort Cochin. Tinc una habitacio, una moto i una cita amb l'Annie Assumptha aquesta mateixa tarda. Es pot desitjar quelcom mes a la vida?

La meva primera cita amb dues dones indies (la Mrudula, un altre dels angels preferits, s'ha afegit) ha estat mes que interessant. Ja ho descriure mes endavant. De moment, demostrant el seu gran domini de les cameres digitals i dels enquadraments, aqui en teniu un parell de fotos. Crec que mai aconseguire una foto decent amb l'Annie, heus aqui el meu desti, revelat en forma grafica.

Crash, oxigeno,

nuevos horizontes;

una pecera es para romperla.

______________

Solo hay una basilica:

en el bosque

se oficia en un verde honesto.

400 dies despres

2008-07-13T05:37:00.000-07:00

Delhi era el vestibul; Bagepalli es la sala d'estar, cuina, lavabo i habitacio amb terrassa. Vistes al pessebre vivent.

M'he trobat amb l'Eduard, l'informatic que esta ajudant a l'escola (http://www.eduard.cat/) , despres van arribar la meva germana i el Jaume pero quan escric aquestes linies ja descansen en sol catala.

El primer dia, essent diumenge, vaig decidir pujar la meva estimada i enyorada Muntanya Magica. Concretament per la denominada via Diversion 3.0. No em decepciona: llangardaixos i adrenalina, punxes assassines a les plantes dels peus i calma vivificant a la roca del cim.

Dilluns es el meu primer dia a l'escola. S'havia escampat la veu de que Rikki- sir era a la ciutat. Sembla ser que m'esperaven...

Des d'aleshores he tingut temps de fer una reunio amb les professores de parvulari (caracters angelicals pero sense ser angels dels de temps passats) i explicar-los alguns projectes, hem anat a la recepcio d'una boda musulmana on la nuvia i la seva mirada d'angle agut respecte la vertical desprenia una flaire com d'"arranged marriage" i de "poques-ganes honey moon".

L'Sting camina a traves dels camps de civada. Jo, mes humil soc, i a falta de cervesa, floto entre els girasols.
Ah si! El retrobament amb l'amic Ajish ha deixat un rastre de whisky i gambes ultra-picants.

Els items mes imprescindibles de la setmana: el bloc de pedra washing/meditating, el desodorant llanssaflames kill-the-mosquito, el cub de Rubbick de l'Eduard (que ja se resoldre).
Houllebecq ces't fini.
Els haikus del dia? Si:

Elevamos
la cuclilla
a un estado de bienpensar.

Lo mas vidrioso del ojo
confluye
y desemboca para adentro.

Aqui sota tenim entre altres a la Sunita, alumna preferida del Jan, la Suma, la nena que apadrinem i a qui visito mes que a alguns dels meus familiars, i la foto oficial que certifica que els diners que van ser entregats pel Jove Calassans Teatre per a la compra d'una fotocopiadora, han estat invertits finalment en la construccio del segon pis de l'escola, obra que podeu contemplar en la mateixa foto i que espero que el Lluis Sala publiqui per a satisfaccio dels contribuients.

Diumenge 20 marxo cap a Kerala.

La Rentree

2008-07-11T03:00:00.000-07:00

Ja hi soc de nou. Despres d'un delicios vol en classe business cortesia de Swiss Air (la mateixa hostessa convenia amb mi en que era el meu dia de sort mentre em reomplia la copa amb un Cavernet Sauvignon) entro en contacte amb sempre asfixiant explosio de calor de Delhi. Una bomba termica que m'insta a despullar-me enmig de l'aparcament de l'aeroport, cosa que no faig per decencia hindu. A partir d'aqui i encomanant-me al meu animal de costums intern la ruta es senzilla: Pahar Ganj, Main Bazaaar, Hare Krishna Guest House, compra uns bidis, una ampolla d'aigua, puja a la terrassa i tasta el primer "chai" despres d'inhalar el primer fum de fullaraca.
Comensso a respirar millor. Soc com l'home del capuccino cuando-arribe-a-casa en versio mes pudent i mistica.
La primera nit es caracteritza sempre per la bacanal de records dansant en el meu cervell jet-lagitzat. No m'adormo fins que el sol comenssa a penetrar l'aura contaminant de la capital de l'India. En llevar-me tan tard (comensso les vacances , que cony) em perdo la primera oportunitat de menjar unes Garlic Cheese Tomato Toast, be, dema mateix. Em demano un Egg Fried Rice i a cascarla mahatma.
El cel esta prou obert, sembla un bon dia per comensar a caminar per Nova Dehi, ni mes ni menys que el vestibul de casa. Home sweet home? No, home spicy home!
Om namah Shivaya per comensar.