Si ésto es vivir en serio, preferimos hacer el Indio

Vias y vias

Estos son los vagones del anti-tedio, un non-boring express donde compras el billete a sabiendas que en el precio te incluyen a modo "compulsary" la ensalada multicolor, multiaromatica y multitodo que son tus companyeros de viaje. Cada rupia destinada al engranaje ferroviario tiene su equivalente en la creacion de un pasaje de lo mas absurdo donde se juntan lo picante y lo rascante, donde ocho asientos son trece, la infusion se vuelve grito, el cell-phone tortura acustica y el revisor es n arbitro funcional superado por el maelstrom de su trabajo ya en el mismo momento en que su immaculada americana cruza el umbral de cada vagon.

Y perdonenme si la foto sale movida, seguro.

Salimos de casa peinaditos de coco e ilusion viajera y ahora esto es una conjura de incomodidades, de sentares en lo insentable; en marcha vamos traqueteando como podemos, en frenada huele a quemado y en la estacion a ajetreo y a orines. Aqui, en el anden, los fantasmas avanzan despacio o descansan en el suelo. Uno quiere huir de ellos en cierta medida, aun sabiendo que se incluyen en el tejido de los railways. Arranca, arranca, que no escapas.

Y aun asi, la paz puede buscarse hasta en este averno azulado. Frente a mi, un eunuco entrado en anyos (y no se me figuren el burdo chiste), desgastado por las distancias malvividas en una india enorme en kilometros e intransigencias, que observa por el ventanuco los campos deserticos del Rajasthan. Me senyala, divertida, las gacelas que brincando se alejan de nuestro trenetico chirrido. Lo que nos conmueve a ambos puede ser una fusion comun a traves de barras horizontales, una fusion con esas ansias de libertad tan mamiferas y tan salvajes; puede ser la observacion comun del color de un ocaso cualquiera en un pais no-cualquiera, pero puede ser puramente lo comun, algo comun inesperado en cuanto pilares somos de la antitesis mas radical (o eso creiamos), si, eso debe ser: un abrazo comun en la loca y absurda individualidad del tren, un silencio transmutador que sosiega el manicomio, que refresca las vias como cuando nieva en el infierno.

Thar-minator: The Camel Days

El desert sempre es implacable, sigui a base de dunes o de zones de matolls. El Thar es un desert dels mes desconeguts del mon segurament degut a que marca la frontera entre dos paisos tan "amics" com India i Pakistan. Desde Jaisalmer fem el Camel Safari classic de dos dies i una nit. Fot molta calor i els camells et deixen l'angonal com de paper de vidre, pero tot aixo ja es podia esperar. Els camellers ens cuinen i ens cuiden i la nit es torna de vidre quan la lluna desapareix. La zona de dunes on dormim es plena d'escarabats piloters que aprofiten l'arribada dels camells per repartir-se les seves cagarrutes i endur-se-les rodolant: per sort, dormim en somier o podriem despertar amb un bombonet a la boca. Abans hem pogut gaudir d'una posta de sol a camera lenta (o rapida, depen) i jugar a rebolcar-nos per la sorra. Visitem poblats gitanos on les nenes ballen, els nens tenen els dits molt llargs i les mares sempre volen intercanvi de joies a favor seu. Ai, el desert, que n'es de dur...

Brownie Jaisalmer: Havelis and puppets

Jaisalmer es a tocar del desert del Thar, la ciutat mai veu la pluja, el clima es sofocant pero la bellesa tambe ho es. Les cases (moltes havelis tipiques del Rajasthan) son fetes amb pedra arenisca i tota la ciutat te el color de la sorra, comensant per l'enorme fort que la corona. El palau del maharaja es bonic i l'audioguia forsa il.lustrativa peo no ens conmou tan com el de Jodhpur, ens preocupa mes aviat el fet de saber que es un monument considerat en perill, corre el risc d'esfondrar-se sota la pressio de les tuberies. El millor de la ciutat, com de costum es troba gratant. En l'ansia de buscar demostracions artistiques som convidats a una representacio de titelles rajasthanis. Millor que la musica (amb instruments classics indis i altres de molt curiosos), millor que les titelles (la ballarina, l'encantador de serps, el mag de Bangla Desh, la cobra, l'hermafrodita Sunday-Monday, etc.) el que ens asserena l'anima es l'ambient, a les afores del poble, en plena colonia gitana, al costat d'una baralla de galls, veient com els nens del barri segueixen vibrant amb aquestes marionetes. Tant com nosaltres. Ara, amb l'esperit mes fresc, ens podem enfrontar al Thar.

I.P. 2009 Free Promo

Pure Jodhpur

Jodhpur ens ha convensut. Hem completat la nostra visita a la ciutat blava amb un parell de palaus d'interessant arquitectura pero menys fons del que esperavem i hem anat al cine a veure un dels blockbusters de Bollywood 2009, Kaminey, que ens ha decepcionat un pel degut a un argument excessivament mafios i a sobre els numeros musicals eren mes aviat sosos. Tambe hem conegut a un holandes que es diu Martyn i que s'ha fet amic de l'Alba i meu i de la Paula una mica mes i ha decidit viatjar amb nosaltres. India Parade no tanca les portes a ningu!

My own Didgeridoo

Aquest es el meu nou instrument. Un Didgeridoo indi. Tot i formar part de la tradicio australiana, per casualitats massales que passen en aquest pais, vam trobar un senyor indi que fa Didgeridoos amb fusta d'eucaliptus. Despres de rebre una classe, em va agradar molt el que em transmetia i vaig comprar-li per un preu mes que optim. Ara cada dia practico per trobar sons i entrenar-me en respiracio circular; mirare tambe de trobar el seu punt sanador de chakres a partir de les vibracions.

A partir de l'octubre: Sessions de Reiki + Didgeridoo.

Consultar http://www.mountainparade.blogspot.com/ per a mes detalls a partir de mitjans de setembre.