Friday, September 12, 2008

Cal concloure

El viatge ha acabat. En dos mesos justos, tal com s'esperava. De cop ja torno a tenir accents en el teclat i la respiració que s'enterboleix de nou. Això es Barcelona capital.
He de reconèixer que el viatge ha estat a l'alçada dels 4 anteriors a nivell d'intensitat, si bé, per ser tant recent li concedeixo un plus de satisfacció.
Els objectius bàsics han estat complerts amb escreix:
- He acabat de llegir la tercera edició del Mahabharata, la més llarga que existeix en català. El dia que arribava del trekking vaig llegir l'últim capítol, amb certa humitat als ulls, vaig tancar el capítol on els Panadavas deixen el món mortal.
- Dotze sessions de Kathakhali m´han iniciat en el teatre clàssic hindú i m'obren tot un món de possibilitats d'aprendre nous llenguatges de cara a representar l'obra èpica.
- El sitar torna a ser-me familiar, el món de les ragas de nou se m'apropa. Aniré practicant amb el de casa.
- Els contactes estan fets. Un primer de pla de "scheduling" per a l'estiu 2009 està esboçat. Classes de kathalhali, dansa, maquillatge, percussió, etc. ens esperen a Kochi, classes de dansa-teràpia i energies a Thiruvannamalai (Tamil Nadu) amb l'Albert (ballarí canari), funcions de Theyam a la zona muntanyosa de Kerala (Wayannad), dinàmiques teatrals diverses al llarg de tot el recorregut (inclòs el tren), concerts i ioga a Varanasi i si encara queda algú aguantant després de tot això, ho rematarem amb un trekking pels Himalayas. Queda molt lluny encara oi? Se´m posa la pell de gallina tan sols de pensar-hi.
- Els amics, els coneguts. He retrobat els meus alumnes de Bagepalli, m´he adormit al costat del Babaji (culo pegao al suelo) i he recuperat els millors moments de l'Ali i la Latha. He tornat a fer somriure a la Suma, he tingut una cita amb l'Annie (i la Mrudula) i he pogut intercanviar pensaments amb el Divin. Els de l´hotel de Delhi ja no m'enganyen amb els preus, la Rimki sap que no necessito més que una flor per fer la pooja, el Tony de la tienda-de-mierda ja no em ven tot el tema dels preus-de-puta madre. Per tots ells també és que hi torno.
- Crec que en general he posat el meu granet de masala en que el viatge de l'Adri, la Tona, l'Alba, l'Aram i el Gerard fos plaent, divertit i amb un toc místic de la casa. Segueixo pregant per ells i donant gràcies pel que m´han fet aprendre..
- M'he seguit buscant, particularment en les muntanyes del Nord. Allí vaig tornar a experimentar un moment exclusiu de felicitat. El pit se'm va transformar en una finestra oberta a tots vosaltres. Vaig ser la consciència de tots per uns minuts, sí, tu també hi eres, mentre em queien les llàgrimes en el terrat d'una casa de Yang Thang.

El blog seguirà publicant informacions relacionades amb el viatge i amb com es desenvolupa el projecte Mahabharata a Barcelona. També us informo de que s'acaba d'obrir un nou blog amb tota la informació referent a Mountain Parade. No deixeu de visitar-lo si voleu estar al corrent de la temporada de Muntanya-pregària que ens espera. http://www.mountainparade.blogspot.com/


Una abraçada (amb ç per primer cop) a tots. Si ens trobem per la ciutat ja m'encarregaré de donar-vos-la.

Rikki

1 comment:

atAa said...

Crec que hi has posat molt més q un granet de sorra al nostre viatge...tota una platjaaa!

Des d'aquí et sento més a prop. No sé el perquè.

Segueix escrivint i vivint amb aquestes ganes que estic segura que et menjaràs el món...i qui sap si en la pròxima vida seràs un Sadhu rossant l'esperat nirvana....

OM NAMA RIKKY

www.fotolog.com/indore