Tuesday, August 12, 2008

3 in 1


Ja es veia a venir que en tornar a fer la motxilla i a moure'm, aixo del blog perdria a nivell quantitatiu i il.lustratiu. No tinc temps per acostar-me a Internet i quan ho faig no hi ha possibilitats de carregar fotos.

En tot cas, segueixo el viatge amb grup, amb el Getafe Team (batejat aixi per la Jeta que tenen a l'hora de trobar autentics xollos) i tambe amb la incorporacio del Gerard, que despres de superar la gimkana que li vaig proposar, va arribar a Bagepalli.

Despres de gaudir dels backwaters de Kochi, una ultima funcio de Kathakali, un comiat de llagrimeta amb el mestre Gopi-asham i un ultim sopar-de-lux, el Getafe Team i un servidor vam agafar el tren cap a Bangalore, alli ens va rebre la familia d'un amic de l'Aram, ens van convidar a sopar, a dormir en un hotel i a esmorzar l'endema. Hospitalitat maxima.

Despres cap a Bagepalli, aqulla vella sensacio de quan algu descobreix els projectes de PVS, les explicacvions de l'Ali, les rialles de la Latha. Visitem la muntanya magica, magica com sempre; visitem un poblet (Pilagurtha), em trobo amb alguns dels meus ex-alumnes mes carismatics (m'interroguen si recordo el projecte del mercat, canten amb mi el Joan petit quan balla, em pregunten per que he estat tant de temps fora...). Visitem l'escola tambe, en ple concurs de poesia. Els encanta tant com a mi.

Pero no volem abusar de la seva hospitalitat i cal acomiadar-se de nou. Fins l'any que ve Bagepalli.

I arribem a Hampi despres d'una nit infernal d'autobus. Dins del grup Getafe jo soc de la casta baixa, dels que aguanten les coses i els vaig estimant mes. Som 6 de moment. A veure que passa.

Dema toca visitar runes. Amb una moto de marxes, es clar.


Lo del matrimonio arreglado

te adormila;

van a casar a una marmota.

___________________

Ya sin agua...

y llego el diluvio;

bendita agencia de cielo-viajes.

3 comments:

noica said...

No us perdeu baixar pel Tungabhadra amb una de les barques circulars dels pescadors... emoció assegurada.

El lloc de les hamaques es diu "Garden paradise".

Eduard Muntaner Perich said...

Sort amb el viatge! Jo ja enceto el compte enrera.

Per cert qui es va menjar finalment els chilis de Bagepalli? Jeje...

Salut!

Tona said...

Eduard!!
Tots en vam menjar opero, com sempre, seguint lordre de les cartes, uns en vam menjar mes que altres. El campio de tots va ser en Rikki, que va aconseguir menjar-se quarsi un cilli sencer. La resta en vam menjar menys pero igualment intens. Tenim fotogradfies que demostren el patiment!
Una abracada des de varanasi i si pots i tenrecortdres dona records a lAli i la Latha!
Tona.