Hampiness is happiness

Hampi sempre funciona. Sempre. L'antiga capital de l'imperi hindu de Vijayanagar es sempre un niu de benauransa i amor (pastorets dixit), on el monzo es pren un Khit-Khat i podem gaudir d'aquestes runes, i aquestes roques partides, resultat d'una partida de bales entre els Deus. El Pep ha anat buscant micos arreu, mostrant una paperina de cacauets a l'aire, mig preparat a entregar les seves ulleres en un ritual lladronici que ja s'ha viscut abans. Finalment els hem trobat avui, fent totes les moneries possibles a l'interior del temple principal. Alli tambe ens esperava l'Elefant-que-et-beneeix-a-canvi-de-guita. Hem vist com el rentaven i el deixaven ben polit. L'Alba i la Maria atrauen a tots els nens de la ciutat amb el seu feeling maternal. Hem pogut cantar uns mantres en fer-se fosc a les dependencies interiors del temple, juntament amb un grup de peregrins. Amb bicis i amb motos hem recorregut el perimetre de runes pero una vegada mes el riu ha crescut i ens ha impedit acostar-nos al temple de Hannuman.

Avui marxem cap a Kochi on arribarem dema passat despres de dues nits de tren i una parada a Bangalore, a punt per a rebre la Paula, la nova integrant d'India Parade 2009.