Jodhpur Blues

Per fi despres de mes de set setmanes, torno a entrar en territori desconegut indi. Jodhpur es la ciutat blava amb milers de cases pintades d'aquest color per rebaixar la calor a les parets i l'entrada d'insectes. Avui hem visitat el fort que corona la ciutat, provistos d'una audioguia molt il.lustrativa d'accent argenti, lluitant per fugir de les multiples peticions de fotos de tots els indis. Els mobils amb camera ens converteixen a nosaltres (simples barbars occidentals) en les estrelles en un monument de mes de 500 anys! La visita ens encanta, a la sortida em conviden a tocar amb un grup de musica rajastani, m'esforso a cantar en un tete-a-tete agut amb el lider de la banda, aixo atreu a molt de public, al final no deixen gaires rupies, ho sento. La tarda es per perdre's pels carrerons del mercat i aprendre un munt sobre les especies i les infusions. En comprem una que diu el noi que va molt be pel chiki-chiki-bang-bang. No se exactament a que es refereix pero penso que cal comprar-ho per si de cas.

Pushkar, as well as usual

Aquestes ciutats sagrades de la India sempre son la bomba. Sempre funcionen. Sense cervesa i sense pollastre pero funcionen. Aqui es on mes facil es marxar amb noms propis a la motxilla. Algunes cosetes abans de marxar: una fira india, les atraccions (nories i artefactes giratoris semblants) son manuals, es a dir, sense motor; dos tios empenyent i despres caminant damunt les barres i al final frenant com poden el trasto que no es pas petit. Sopar amb el Gopal i la Cabitha, en Gopal ens convida a provar unes boles de farina tipiques del rajasthan, s'ajunten personatges molt particulars en el sopar, el baba disminuit de cames, l'escriptora neozelandesa, l'amic fumeta, la Cabitha tan simpatica i guapa, m'arriben molts records del 2004. I parlant de bellesa, tambe em trobo de nou la nena mes guapa de la India, els ulls que ens van deixar sense paraules amb el Jan fa cinc anys; una foto que ja tenia impresa en gran, despres d'un lustre encara es per presumir-ne, es la que encapsala el text. L'endema marxem cap a Ajmer per agafar el tren, tenim temps de visitar el Mausoleu d'un sant sufi molt important, hi ha tants musulmans apretats que sembla una mini-meca. El guia improvisat presumeix del grau de liberalitat dels sufis, del seu amor per la musica, la poesia i l'art en general, de la seva obertura cap a les dones; no se si tots aqui opinen igual que ell. Marxem cap a Jodhpur.

Jai Mate: The female power

Era la festa de Savitri, la primera dona de Bramha, el creador, el deu que va establir el llac de Puskar d'una flor de lotus i que te en aquesta ciutat un dels unics temples on es venerat. Al capdamunt del turo que domina la zona hi ha el seu temple i a partir de les 7 de la tarda la cosa es va anar omplint. Quan vam pujar-hi cap a les 10 de la nit, ja estava a petar. Unes 200 o 300 dones omplien el temple, gairebe no s'hi cabia, els homes tan sols hi treien el cap. Assegudes, adormides, cantant, picant de mans, pura energia femenina, pregant a la deesa pels seus marits (i espero que per elles). No van trigar a capturar a l'Alba i a la Paula i a embadurnar-les de henna i bindis i coses. Els quedava tota la nit per davant, la nit de les mares, de les dones, de l'autentic poder que mou la India. Jai Mate!

Entering the Ca-Rajasthan

Pushkar es una bona entrada al Rajasthan. Relativament tranquil, absolutament sagrat. Una de les set ciutats santes amb el seu llac sagrat que malauradament passa per les hores mes baixes per culpa de la sequera. En ocasions anteriors sempre l'havia vist ple i ara ens causa una forta tristor veure com esta ofegant-se. Sigui com sigui la gent segueix peregrinant fer-s'hi el seu banyet i aquestes rajastanis que tan pudorosament s'amaguen la cara amb el vel del sari no tenen cap mena de vergonya de ficar-se a l'aigua amb la pitrera enlaire. Tot sigui pels deus. La calor es espaterrant, nomes els camells semblen frescos. Retrobo en Gopal i la seva filla Cabitha, vells amics del 2004, bons records d'uns vespres calids que repetim. Pel carrer molts nens demanen menjar d'una manera gairebe organitzada, en Pepe (Rajesh) es especialment simpatic i li demano per anar a visitar la seva familia. L'endema ens trobem dinant a les afores de Pushkar, en una tenda muntada amb 4 pals, un pare music i 11 germans sense escolaritzar, aixi son els gitanos al Rajasthan. A la tarda un massatge ayurvedic d'una malayalis que viuen per aqui. I al vespre ens espera el festival de Savatri, una altra historia, sens dubte.

Fot-li Can-Delhi

La Meri ja ha marxat i hem aprofitat els ultims dies a Delhi per visitar algunes cosetes mes tot utilitzant el Metro, un Metro abarrotat pero eficient i en constant creixement. Visites: el Qutab Minar, el minaret mes alt de la India en un complex arquitectonic hindu-islamic, el Raj Ghat, parc on es troben els samadhis (simbols funeraris) de Gandhi i altres politics indis. El Beto volia fer tambe una partida de bitlles pero despres d'una intensa cerca, ens vam trobar en un centre comercial qualsevol, sense bitlles pero amb futbolin i on vam poder dinar a la injustament desconeguda franquicia de Republic of the chicken. Tant l'equip de nois com el de noies (i el curios es que els nois vam fer-ho primer) hem gaudit d'un tractament de bellesa (ells barber, elles beauty parlor) amb massatge capilar i peeling facial. Aixi ens acomiadem de la capital, esperant tornar-hi d'aqui a un parell de setmanes. Quan pugem al tren cap a Ajmer ens trobem en el mateix compartiment i amb la mateixa destinacio, al Julian (argenti amb qui vam coincidir a Gokarna) amb la seva novia Gloria. India mucho foyon, mucha cosa.

Official Bagepalli Team 2009

Delhi-rant religions

Seguim a Delhi esperant que arribi el moment de separar-nos de la Meritxell. El Beto, el Nil i la Berta tambe son aqui, acabant d'arreglar el passaport d'aquesta ultima despres de que li robessin la bossa. Ells aniran cap a Leh a fer algun trekking, nosaltres (els tres que quedarem) cap al Rajasthan.

Ahir vam decidir visitar tres temples per aprendre sobre les seves respectives religions: Sikh, Hindu i Jainista.

En el temple Sikh la gent es molt amable i barbuda. els homes sikhs es deixen el cabell i la barba sense tallar, porten turbant, un ganivet, una pulsera metalica i uns pantalonets interiors especials. Presumeixen de ser mes lliberals, oberts i espavilats que els de les altres religions. Tan oberts que ens van ensenyar l'hospital (sala per sala) que tenen al costat del temple i la Paula i l'Alba van rebre una sessio gratuita de reflexologia sikh. El quirofan feia certa por. Son alts i forts, adoren a un llibre tot ventant-lo i tenen fama de compassius. Singh is King!

En el temple hindu de Lakshmi Narayana no es poden fer fotos, es tan gran que hi ha uns 14 llocs on poder fer poojas, aixo el converteix en mes ordenadet que la mitjana de temples hindus on per norma general el caos ofrenes-veneracions es absolut. Altars per a Vishnu i Lakshmi, Bramha i Saraswati, Shiva i Parvati...

El temple jainista costa de trobar i esta tan deixat que no li fem ni fotos. Tot tancat, tot brut... Jainistes, que una cosa es l'austeritat i una altra molt diferent la deixadesa! Els jainistes renuncien a fer mal a qualsevol esser viu, a vegades porten mascaretes a la boca per no matar a mosquitets i altres insectes voladors. Quan ens ensenyen l'hospital d'ocells situat al costat del temple ens enduem una impressio poc clara del que es ajudar als animals: centenars d'ocells tancats en gabies inmundes, una pudor terrible, pinso per terra, plomes arreu, aus mutants... Crec que algunes preferirien ser lliures amb les seves ferides que ingressar en aquest ornito-sanatori.

Tot aixo hem apres i altres coses com per exemple que la capital tambe es paralitza quan el monzo ataca fort. Els arbres cauen i les botigues s'inunden i no passa res.

Official Kathakali Team 2009

My favourite Gods

Aquest es Vishnu, el preservador, el que mante l'equilibri, encarnat vuit vegades damunt la Terra per a salvar l'univers de la destruccio. Ell es Narashima el lleo, Rama l'arquer i Krishna el flautista i catalitzador de tot el Mahabharata. Om Namo Bagavate Vasudevaya.

Aquest es Shiva, en la forma de Nataraja. Shiva, el destructor, el renovador ballant la dansa cosmica que mante l'univers. Amb el tambor a la ma dreta que produeix la primera vibracio i amb el foc que ho crema tot a l'esquerra. Quan Shiva balla, tot tremola. Ara tambe m'acompanya en el meu bras. Om Namah Shivayah.

Delhi-cious

Per a mi la India sempre passa per Delhi. La gran capital. Delhi vol dir o arribar o marxar, vol dir Hotel Hare Krishna, vol dir Main Bazaar, vol dir Jama Masjid (la mesquita mes gran del pais)... La Laura deixa el grup per tornar cap a Barcelona, el comando Trekking ja han marxat cap a Leh; el grup es redueix. Trobem per casualitat una botiga de disfresses de personatges mitologics i fem una compra important de mostres: corones, vestits, atrezzo... Pugem al minaret de la Jama Masjid per observar parcialment la inmensitat de Delhi. Per als qui no ho sabeu, Delhi no existeix (Carriere dixit), es una ciutat fantasma que es reconfigura durant les nits, el turista mai s'hi orienta. Anem al cine a veure la ultima estrena de Bollywood: Life Partner; com sempre fruim de veure que be que s'ho passen els indis i quedem impressionats per les escenes musicals. Aqui els interessos son diversos i ens anem separant, elles van al Lotus Temple i al museu de l'amic Mahatma Gandhi, jo visito el Museu Nacional a la recerca de noves mostres artistiques del Mahabharata. Amb exit. Delhi no s'acaba mai.

I.P. 2009: Promotions

Incredible Taj!

Sempre hi ha algu que a l'entrada del recinte del Taj Mahal, a Agra comenta al mes pur estil Oh Europa: Me l'imaginava mes gran. A mi em continua semblant enorme (despres de cinc cops) i exageradament blanc i poderos.En el monument funerari mes espectacular del mon passem les hores mes tranquiles d'Agra, la Laura inclus s'adorm en una cavitat lateral del Taj, els indis es fotografien amb nosaltres, tot molt blanc, tot molt marbre. Un dia a Agra i cap a Delhi falta gent.

Rolling by the Ganga river

A Varanasi ens trobem tants coneguts que semblem una excursio de l'Inserso. El Beto, el Nil i la Berta del Kipling i despres el Xavi, que treballa amb el Jan i dues amigues seves. Omplim qualsevol restaurant i costa organitzar les trobades pero el caos de la ciutat ja va a joc amb aquestes dinamiques. Entre tanta merda de vaca, el millor es trobar-nos el Babaji (el nostre amic sadhu) i xerrar amb ell, aquest cop amb reflexions mes serioses de les que estava habituat. En general, culo sentado i mucho follon. Pel demes: crematoris, Golden Temple, matinar per veure els ghats desde la barca, alguna indigestio de lassi i molta observacio de la ciutat mes punkie de la India.

44 on a train

I tambe tornem a Varanasi. Son 44 hores amb tren, sense baixar mes que per comprar aigues i galetes. A part d'esgotar les hores amb jocs inventats i per inventar, cremar llibres i converses, encara vam tenir temps per coneixer el que s'anomena la Train Family: la gent que t'acompanya en recorreguts tan llargs en el teu vago. Una autentica familia amb iaies i molta mainada. I cents de visitants, majoritariament pidolaires i venedors. Una mencio especial es mereixen els treballadors del tren, dels quals sempre rebem el millor tracte, els transexuals, sempre disposats a animar, i els pressumptes lladres, la mirada boja d'un dels quals trigarem a oblidar.

Despres del tren, ens coneixem millor.

Bagepalli - The old days

De nou a Bagepalli, amb nous i vells amics per a coneixer el projecte que ens va enamorar ja fa 5 anys. Com sempre, la Latha i l'Ali han estat uns grans amfitrions. Hem pogut visitar l'escola, grimpar per la muntanya magica, visitar l'interior de la vila i coneixer com es treballa amb les dones en el poblet de Housudia, on hem aprofitat per trobar-nos amb la Suma, la noia que apadrinem amb el Jan. Un post a part es mereixeria l'actuacio de pallassos que vam poder oferir per a tota l'escola Pragathi, de moment no tinc ni les fotos, pero puc assegurar-vos que va ser d'un exit tremendissim. Bagepalli sempre es especial, fora de qualsevol recorregut turistic, aqui podem coneixer una altra india i crec que tot el grup ho agraeix moltissim. Els mestres han canviat, l'escola ha crecut un pis, els nens han crescut (no gaire), la meva germaneta Gowthami sera casada el desembre, la Suma es a punt d'acabar els estudis. Any rere any caldria seguir tornant pero aquest cop he sentit una llastima especial.

Chamundi Hill: The final Mysore

L'ultim dia de Mysore, vam aprofitar per fer una excursioneta al Chamundi Hill, la muntanyeta que corona la ciutat de Mysore, a una mil graons d'alsada. El Chamundi no te res d'especial, es com anar al Tibidabo, pero per sort les seves escales estan amenitzades per un munt de micos saltejadors de camins i aranyes fastigosament grans i colorides. Al capdamunt hi ha un temple mlt concorregut i a mig cami un dels toros Nandi mes grans del pais. Amb aixo deixem Mysore i marxem amb un bus cap a Bangalore i amb un altre cap a Bagepalli. Finalment.

Pep Moustache - The shit-head hell

El Pep va perdre una partida i ha acabat pagant per la seva derrota. La dignitat d'una persona no te preu. Un bon bigoti tampoc.

Notification

Aquest escrit es nomes per constatar que tot l'equip de India Parade 2009 esta sa i estalvi. Hem estat uns dies sense comunicacio per la impossibilitat de connectar-se. Mes endavant ja s'ampliaran els temes viscuts. Vam estar dos dies a Bagepalli i vam agafar un tren que en 44 hores ens ha portat fins a Benares. Aqui ens hem trobat (a part del Babaji) al Beto, la Berta i el Nil. Avui no hi ha temps per mes, han passat moltes coses pero ja aniran sortint.

Mysore Pleasure

Mysore es a tres hores de Bangalore. L'haviem visitat ja amb en Jan i en Save fa uns quatre anys pero es un bon refugi entre esperem per anar a Bagepalli el dia 11. Mysore es la ciutat de l'encens i els olis aromatics. Ens sabem el discurs de memoria pero no deixa de ser entretingut comprovar la labia dels comerciants i les seves argumentacions: amb 4 gotes de water lily o de sindria o de blue moon damunt de 100 ml d'alcohol, obtenim la mateixa fragancia que Eternity, Kenzo o CK One respectivament. Un mercat molt especial i especiat el de Mysore, hi passegem envoltats de venedors: acabem comprant 6 flautes, tres capses de fusta i altres items que no calia comprar.

Tambe visitem el palau del maharaja de la ciutat, que els diumenges es il.luminat per 96.000 bombetes.

I avui hem anat a visitar el Parc Nacional de Bandipur, en un innocent intent de veure animals salvatges que ens ha portat a un safari d'autobus on el mes interessant ha estatobservar els indis "domingueros" i l'animal que ens ha passat mes a prop era un pao reial. On hem vibrat de valent ha estat quan hem descobert el campament dels elefants. Els hem pogut acaronar i alimentar, els grans i els petits. Ganapatis per a tots!