I tambe tornem a Varanasi. Son 44 hores amb tren, sense baixar mes que per comprar aigues i galetes. A part d'esgotar les hores amb jocs inventats i per inventar, cremar llibres i converses, encara vam tenir temps per coneixer el que s'anomena la Train Family: la gent que t'acompanya en recorreguts tan llargs en el teu vago. Una autentica familia amb iaies i molta mainada. I cents de visitants, majoritariament pidolaires i venedors. Una mencio especial es mereixen els treballadors del tren, dels quals sempre rebem el millor tracte, els transexuals, sempre disposats a animar, i els pressumptes lladres, la mirada boja d'un dels quals trigarem a oblidar.
Despres del tren, ens coneixem millor.
No comments:
Post a Comment