Aquestes ciutats sagrades de la India sempre son la bomba. Sempre funcionen. Sense cervesa i sense pollastre pero funcionen. Aqui es on mes facil es marxar amb noms propis a la motxilla. Algunes cosetes abans de marxar: una fira india, les atraccions (nories i artefactes giratoris semblants) son manuals, es a dir, sense motor; dos tios empenyent i despres caminant damunt les barres i al final frenant com poden el trasto que no es pas petit. Sopar amb el Gopal i la Cabitha, en Gopal ens convida a provar unes boles de farina tipiques del rajasthan, s'ajunten personatges molt particulars en el sopar, el baba disminuit de cames, l'escriptora neozelandesa, l'amic fumeta, la Cabitha tan simpatica i guapa, m'arriben molts records del 2004. I parlant de bellesa, tambe em trobo de nou la nena mes guapa de la India, els ulls que ens van deixar sense paraules amb el Jan fa cinc anys; una foto que ja tenia impresa en gran, despres d'un lustre encara es per presumir-ne, es la que encapsala el text. L'endema marxem cap a Ajmer per agafar el tren, tenim temps de visitar el Mausoleu d'un sant sufi molt important, hi ha tants musulmans apretats que sembla una mini-meca. El guia improvisat presumeix del grau de liberalitat dels sufis, del seu amor per la musica, la poesia i l'art en general, de la seva obertura cap a les dones; no se si tots aqui opinen igual que ell. Marxem cap a Jodhpur.
1 comment:
Curiosament, ahir vam conèixer un noi de Bangladesh que ens va parlar d'Ajmer i d'aquest mausoleu. Ell hi havia anat feia anys i havia quedat molt impressionat.
Post a Comment